Publicitat
Opinió

Sanitat, a l’UCI

Joan Roma i Cunill

La cobertura universal en sanitat, tal com la va crear Ernest Lluch, per decisió del primer govern socialista, està a l’UCI, aquí a Catalunya.

La universalitat en serveis, a tot el territori, ha deixat de ser-ho i venen temps de gran penúria, i conflictivitat.

Les brutals retallades del govern d’Artur Mas, l’any 2008, no han estat ni compensades ni modificades per tornar a tenir els serveis perduts. Des d’aleshores, i ara mateix, hi ha hagut una doble intenció: reduir serveis i despesa de la sanitat pública, i beneficiar descaradament la sanitat privada.

Avui dia, la pèrdua de qualitat i servei és brutal arreu del país, però molt més a centenars de municipis rurals, on l’atenció mèdica es redueix a un dia per setmana, o a 3 o 4 hores. Quan dic un dia, vull dir un matí o una tarda. Ja no parlo de pediatre, llevadora o algun especialista, perquè els hem perdut.

L’excusa del Govern és que no troben metges. Sí, és clar, se’n van a la privada, on tenen un millor sou i millors condicions laborals. I si no es volen quedar aquí, se’n van a l’estranger. La situació és greu, i no comprenc l’enorme passivitat de multitud d’alcaldes, i molt especialment dels d’ERC, que no s’han mobilitzat davant les carències del principal servei bàsic.

No pot ser que el Govern digui que no té eines per resoldre la situació. Si no les veu o no les vol fer servir, millor que plegui, perquè qui no pot o no vol solucionar problemes essencials és que no serveix per governar.

I causa preocupació mentir i falsejar dades oficials. En una recent resposta parlamentària al Grup Socialista-Units per Avançar, s’afirmava que la comarca del Berguedà tenia uns serveis òptims, detallant plantilles, horaris i calendaris d’atenció que eren totalment inventats. Més ben dit, reproduïen els serveis que hauria de tenir la comarca, però no els que realment té.

Per raons d’espai, no puc detallar els serveis actuals en aquesta comarca, però puc afirmar que mai, repeteixo, mai, havien estat tan desmantellats, tan precaris i tan allunyats de les necessitats de pobles amb un elevat grau d’envelliment i amb carències enormes en matèria de transport públic per no poder fer desplaçament fora del poble si no és amb vehicle particular.

Però que ningú es pensi que el Berguedà és l’ovella negra de la sanitat. No, no, he estudiat els serveis a les comarques veïnes del Solsonès, Ripollès, Osona, fins i tot de l’Anoia, i d’aquí es pot generalitzar que la sanitat ha deixat de ser prioritària per a aquest Govern i ha tirat la tovallola, a favor de la privada.

I, és clar, qui pot anar a la privada? Una petita part de la població, la resta depèn de tot i per tot de la pública, però és que paguem impostos per tenir serveis. I els serveis han de ser universals, i amb la qualitat deguda. Parlant amb alguns professionals, expliquen les penúries, restriccions i carències de tota mena, amb l’agreujant que no hi veuen solució a curt ni mitjà termini. Que no estranyi a ningú l’exigència d’un dels punts de la negociació del PSC, pel que fa a pressupostos de la Generalitat, injectar una partida extraordinària per dotar l’assistència primària dels recursos que no té. És a dir, treure-la de l’UCI, per recuperar les forces perdudes.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top