Jordi Rueda i Sanllehí
Després de les últimes informacions sobre el projecte de BMX Terrassa, molts ens preguntem quines són les veritables intencions darrere de les decisions preses per l’Ajuntament i els responsables de l’esport a la ciutat.
Si bé el circuit de BMX s’ha quedat petit per la gran demanda, la proposta de convertir el circuit de carretera de 1.200 metres en només 400 metres genera molts dubtes.
El que sembla ser una solució per al BMX podria acabar perjudicant la resta d’usuaris i entitats que utilitzen el circuit de carretera, ja que no és viable compartir adequadament els espais en aquestes condicions.
És essencial que es busquin solucions que respectin els drets de tots els ciclistes i les entitats implicades. No es pot permetre que, en nom de la modernització, es redueixi un espai fonamental per a tants.
El que realment necessita Terrassa és trobar un equilibri que permeti gaudir del seu circuit municipal de carretera, el més antic de Catalunya, mentre es fomenta també el creixement de la pràctica del BMX. La ciutat ha estat un referent en ciclisme i ha estat pionera en molts àmbits, per això és fonamental mantenir aquest llegat sense perdre els espais que han estat tan importants per a la comunitat.
Si el circuit de BMX s’ha quedat petit, per què no buscar altres opcions per ubicar-lo en un terreny més gran? És important preguntar-se si no hi ha més terrenys disponibles a la ciutat per construir el nou circuit, sense haver de sacrificar el circuit de carretera, que ja està consolidat i és utilitzat per tants ciclistes, tant de carretera com de muntanya, i fins i tot per aquells que volen entrenar en un espai segur.
El que és més important és que es preservin els espais que ja tenim i que la ciutat continuï sent un referent per a tots els amants del ciclisme, tant de carretera com de BMX.
