Diana Cayuela, professora de l’ESEIAAT de la UPC i directora del Intexter
Que la indústria tèxtil és un dels grans motors econòmics globals no és cap novetat.
De fet, la nostra era industrial ve marcada indefectiblement pel sector tèxtil, sense el qual no s’entén el progrés tecnològic dels dos darrers segles. Tanmateix, amb l’anomenada “fast fashion” el tèxtil ha esdevingut en un gran generador de residus. Cada any es generen 92 milions de tones de roba, el 85% dels quals acaben a incineradores. A Europa cada ciutadà genera 12 quilos de residus de roba a l’any. La situació és tan seriosa que la Unió Europea ja aplica una reglamentació “adhoc” per abordar aquesta càrrega mediambiental. I aquí és on entra l’economia circular, una de les estratègies més eficients per lluitar contra aquesta realitat, tot transformant els residus que genera el sector en valor de negoci. Ja des de fa molts anys, Catalunya ha estat líder en la indústria de les fibres recuperades que es feia servir com a materials aïllants, farciments i teixits com ara draps de neteja, feltres i altres materials tèxtils. Actualment, el reciclatge tèxtil a Catalunya ha viscut grans avenços tecnològics que ens posicionen en punta de llança de l’economia circular al sector, de manera que ara per ara podem fer un reciclat tèxtil de qualitat amb uns nivells altíssims de sofisticació i sostenibilitat.
Així, a més de la reintroducció a la cadena de valor, són múltiples les propostes de reciclatge amb estratègia circular que crea una segona vida comercial als residus tèxtils traduïda en objectes o productes molt variats i inversemblants de molts altres sectors. Per exemple, es fan servir residus tèxtils de cotó que barrejats amb cel·lulosa permeten obtenir fibres reciclades de viscosa o lyocell, una fibra química d’origen vegetal que aprofita l’eucaliptus, el roure, el bambú o el bedoll.
La indústria química està treballant actualment en el reciclat químic de residus tèxtils formats per polièster i cotó, que és una de les composicions habituals en els productes que utilitzem i que no es poden separar mecànicament. Aquest reciclatge es realitza trencant i separant el polièster, per obtenir, per un costat, el cotó reutilitzable i, per l’altre, la matèria primera per tornar a produir polièster.
El sector dels mobles està reutilitzant residus de la mateixa empresa per fabricar forro de nous teixits que serveixi d’entapissat, per fabricar catifes o per altres aplicacions similars en altres indústries. Al sector de la construcció, els residus tèxtils es poden fer servir per fabricar panells i aïllants per substituir-los per productes tradicionals que tenen un alt impacte mediambiental.
La poderosa indústria de l’automòbil ha començat a integrar tèxtils reciclats en una gran varietat de components, tant a l’interior dels vehicles com a les parts estructurals. Tapisseria, catifes i revestiments de portes són alguns exemples. Combinats amb resines, els residus tèxtils s’utilitzen per fabricar materials lleugers i resistents, que són especialment valuosos perquè són altament resistents, i pesen poc, com ara panels interiors o parts del xassís.
El del calçat és altre sector que es nodreix de l’economia circular partint dels residus tèxtils, una alternativa eficient al cautxú i el plàstic per fabricar, per exemple, soles o plantilles o per confeccionar la part superior del calçat. L’embalatge biodegradable prové de matèria tèxtil reciclada, més fàcil de descompondre’s que el tradicional plàstic i molt atractiu a l’hora d’una presentació ecològica d’aliments orgànics i cosmètics naturals. A més, les restes de teixits i fibres reciclades són materials excel·lents per protegir productes fràgils durant el transport. Finalment, artistes i dissenyadors utilitzen materials tèxtils reciclats per crear obres d’art o productes de disseny únics.
Aprofiten la diversitat de colors, textures i patrons per produir peces d’impacte visual o oferir als consumidors opcions de baix impacte ambiental estèticament atractives.
Aquest ventall de possibilitats de generació de productes amb valor de negoci partint dels residus tèxtils s’amplia any rere any gràcies a la formació d’enginyers i enginyeres conscienciats amb una realitat que tots els agents implicats ja hem abordat. La innovació tecnològica que realitzem a la UPC i altres centres de recerca d’arreu del món, i la progressiva responsabilització del sector tèxtil, ha resolt lluitar contra la contaminació en complicitat amb altres sectors de manera decidida. Aquest fet obre grans oportunitats de negoci per deixar de contaminar, tot repensant els processos i facilitant segones i terceres vides a les tones de roba que es produeixen cada any, de manera que, efectivament, es puguin fer diners amb els residus tèxtils tot lluitant contar el canvi climàtic i millorant el medi ambient.
