El càncer continua sent una de les principals causes de morbiditat i mortalitat a Catalunya i a la resta d’Europa, però en el seu diagnòstic i tractament, així com en altres aspectes, hi ha hagut una evolució evident. Ho explica el doctor Marc Campayo Guillaumes, cap del servei d’Oncologia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST).
“En els darrers anys s’ha avançat en la imatge mèdica, amb tècniques més precises i en alguns casos amb suport de la intel·ligència artificial”, comenta. I també s’ha avançat “en el diagnòstic molecular, la qual cosa fa que es tingui una seqüenciació de molts tumors, que permet aplicar el tractament més adequat”. A més, afegeix l’oncòleg, “s’ha avançat en el diagnòstic precoç d’algunes malalties, com la implementació del cribratge del càncer de còlon, que s’ha afegit a altres ja més establerts com el de càncer de mama i el de coll uterí”.
Pel que fa als tractaments, Campayo apunta que, en el camp de l’oncologia mèdica, “ha sigut una revolució la immunoteràpia, que ha transformat l’evolució de diversos tumors. També hem vist l’arribada de nous fàrmacs dirigits, dissenyats per atacar alteracions específiques del tumor, amb més eficàcia i menor toxicitat”. Finalment, l’especialista recorda que “s’estan incorporant a la pràctica clínica els anticossos conjugats, uns fàrmacs que actuen com un “cavall de Troia”, que s’introdueix dins la cèl·lula tumoral i allibera un fàrmac citotòxic des de dins”.
Vacunes antitumorals
Altrament, el cap de servei del CST afirma que “actualment, s’estan fent avenços en vacunes antitumorals, tot i que no estan encara a la pràctica clínica. Hi ha hagut avenços en les tècniques quirúrgiques, com la cirurgia robòtica i en els tractaments de radioteràpia”.
El canvi de paradigma més rellevant, probablement, com detalla Campayo, s’ha vist en la medicina personalitzada, que permet “adaptar el tractament a les característiques moleculars de cada tumor i de cada pacient”. Això es tradueix en una eficàcia més gran i en uns millors resultats, agrega. “En la majoria dels casos, els tractaments dirigits tenen menys efectes secundaris que els tractaments amb quimioteràpia clàssica. Tot això permet també una millora de la qualitat de vida dels pacients”, assenyala l’oncòleg.
Pel que fa a la recerca, Campayo diu que s’ha progressat de manera “molt significativa”. “Avui dia disposem de tecnologies que ens permeten estudiar els tumors a un nivell de detall impensable fa uns anys. Conèixer l’heterogeneïtat tumoral, el microambient on creix el tumor, els mecanismes de resistència de les cèl·lules tumorals als fàrmacs disponibles, o la manera com les cèl·lules canceroses interactuen entre si, amb les cèl·lules de l’entorn i amb el sistema immunitari està obrint la porta a noves dianes terapèutiques que permetran desenvolupar noves teràpies”.
L’especialista, sobre l’impacte de l’augment de la supervivència, sosté que, juntament amb els canvis demogràfics que viu la societat, com l’envelliment de la població i una incidència augmentada d’alguns tumors, “fa que el volum de pacients atesos pel sistema sanitari és cada vegada més gran”. Per tot això, mentre el nombre de persones vivint després d’un diagnòstic de càncer va creixent, “també creix la pressió sobre els sistemes de salut, i és un repte poder-hi fer front”.
Els supervivents de càncer, assegura Campayo, “presenten un ampli rang de desafiaments que van des d’aspectes físics, psicològics i socials fins a aspectes de l’esfera laboral o de les finances personals”. Aquests aspectes no poden ser atesos plenament amb els models assistencials actuals, afegeix. Per tant, conclou, “és necessari un abordatge més integral de la malaltia, cal potenciar programes adreçats al seguiment, la rehabilitació, la salut emocional i la reinserció laboral dels pacients”.
