Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren més de 2,5 milions de persones a causa de la pneumònia. El passat 12 de novembre es va celebrar el Dia Mundial d’aquesta malaltia, i el lema d’enguany era “Cada respiració compta: prevenció, diagnòstic i cura per a tothom”.
El doctor César Valdés Castiello, cap de Servei de Pneumologia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), defineix la pneumònia com “una infecció que afecta el parènquima pulmonar, produïda habitualment per bacteris, virus o, menys sovint, fongs”.
L’especialista afegeix que aquesta malaltia “es caracteritza per la inflamació del teixit pulmonar i presència d’un infiltrat nou a la radiografia de tòrax, acompanyat de signes i símptomes compatibles amb infecció respiratòria”.
L’estació de l’any i la localització geogràfica són altres factors que prediuen l’etiologia de la pneumònia, detalla Valdés, que també recorda que “en els mesos d’hivern augmenta la freqüència de la grip com a causa de pneumònia”.
I la grip també provoca un increment de freqüència “d’altres pneumònies bacterianes secundàries”.
Els seus símptomes
A l’hora de parlar sobre quins són els seus símptomes més freqüents, que “varien segons l’edat i l’estat de salut”, el cap de Servei de Pneumologia del CST fa referència a “la febre alta, tos, que pot ser seca o amb expectoració groguenca, verdosa o amb sang, dolor en el pit en respirar o tossir, calfreds, dificultat per respirar, sensació de falta d’aire, i fatiga i feblesa general”. Valdés també aporta que en persones majors “pot haver-hi confusió o símptomes menys cridaners” i que, a voltes, “també poden presentar-se mal de cap, sudoració excessiva, pèrdua d’apetit, nàusees, vòmits o diarrea”.
L’especialista del CST explica que, en el cas de la pneumònia, “el diagnòstic comença amb la valoració clínica”.
Es fa una exploració física i es pregunta pels símptomes al pacient.
Per confirmar la seva presència i determinar la seva extensió, “la prova més comuna és la radiografia de tòrax”, diu Valdés.
A més, poden sol·licitar-se “anàlisi de sang, cultiu d’esput i, en casos severs, proves d’oxigenació en sang segons la gravetat del quadre i estat del pacient”.
De l’agent causant
El tractament dependrà “de l’agent causant i de la gravetat”.
En la majoria dels casos, la pneumònia bacteriana “es tracta amb antibiòtics”, apunta l’especialista. Per a la pneumònia viral, “el tractament sol ser simptomàtic, encara que existeixen antivirals per a alguns virus específics com és el cas de la grip”.
Agrega que és fonamental “el control de la febre i la hidratació” i, en casos greus o en persones vulnerables, “pot requerir-se hospitalització per a suport respiratori i vigilància estreta”.
Existeixen mesures efectives de prevenció de la pneumònia. “Les vacunes contra el pneumococ i la grip redueixen notablement el risc de pneumònia.
Les principals guies recomanen la vacunació antipneumocòccica i antigripal sistemàticament en els següents grups: tots els adults de 60 anys o més; persones de qualsevol edat amb malalties cròniques respiratòries, cardiovasculars, immunosupressió, diabetis, malaltia renal, hepàtica o neurològica; nens de sis mesos a cinc anys; tots els professionals sanitaris i sociosanitaris; persones institucionalitzades en residències de majors o centres de malalts crònics”.
També cal “mantenir una bona higiene de mans i respiratòria, evitar el tabaquisme i
mantenir un estil de vida saludable”.
