La hidroadenitis supurativa (HS) “és una malaltia inflamatòria, crònica que cursa a brots i que s’ocasiona per alteracions en la unitat pilosebàcia (el pèl i les seves glàndules associades)”, comenta el doctor Oriol Corral, especialista en Dermatologia i que visita al centre iDermic de Terrassa.
L’especialista agrega que aquesta afectació “es caracteritza per presentar de forma recurrent l’aparició de lesions enquistades (pèls oclosos) o inflamades a regions de plecs, típicament genitals, engonals, aixelles, intergluti o submamàries”.
Quan això succeeix “els pacients presenten molt dolor i de vegades poden arribar a presentar supuració de material purulent conseqüència que les lesions s’obren a l’exterior”, manifesta.
Corral declara que “en els casos greus apareixen a més fístules, que són cicatrius profundes a la pell que de tant en tant poden reactivar-se i tornar a donar la mateixa clínica”.
Què la pot causar? L’especialista en Dermatologia assegura que “es tracta d’una malaltia multifactorial i on encara ens queda camí per entendre completament”.
Corral afegeix que, “cada vegada l’entenem millor” i assenyala que “sabem que és conseqüència d’un estat inflamatori alterat en què les mateixes defenses (el sistema immune innat i adaptatiu) del pacient entenen el pèl com a un element estrany i inicien un procés inflamatori al voltant d’un pèl tancat o trencat”.
També apunta que “hi ha diferents mediadors inflamatoris alterats i una predisposició genètica de base”.
Familiars afectats
Habitualment, diu l’especialista d’iDermic, “els pacients amb hidroadenitis supurativa tenen familiars afectats que en major o menor grau presenten lesions similars i s’han descrit mutacions que expliquen part de la malaltia”.
Per exemple, explica, “el tabac i l’obesitat juguen també un paper clau, ja que els pacients fumadors o obesos tenen formes més greus i més resistents als tractaments.
També algunes alteracions hormonals s’associen a algunes formes d’hidroadenitis”.
A més, “la fricció ocasionada per roba ajustada o per la mateixa presència de plecs que poden ser naturals (com són les aixelles, per exemple) o plecs secundaris a l’obesitat, donarà lloc a noves lesions amb molt major probabilitat”.
Corral apunta també que, recentment, “s’estan realitzant estudis del microbioma de pell i intestí i intenten trobar una relació entre l’alteració de la nostra flora cutània i intestinal i malalties inflamatòries” com aquesta.
També s’associa a “la pèrdua de diversitat del microbioma de la pell i la composició dels bacteris del nostre intestí així com al sobre creixement d’algunes espècies, si bé costa diferenciar entre què és primer, si la inflamació o el canvi de flora”, declara l’especialista.
Acostuma a afectar a “gent jove. De fet, la meitat dels pacients expliquen que les primeres lesions ja van aparèixer abans dels 20 anys.
En alguns pacients, però, no s’inicia fins al voltant dels 40 anys”, diu el dermatòleg. Es calcula que aproximadament un 1% de la població podria tenir-la, si bé molta gent no presenta formes greus. “Tenir un familiar afectat incrementa el risc de patir-la”, adverteix Corral.
Quins són els tractaments? “Avui en dia no hi ha tractaments curatius, però sí que es poden establir règims de fàrmacs que ajuden a millorar molt la malaltia i a disminuir el nombre de brots”, comenta l’especialista d’iDermic.
Afegeix que “és una malaltia que s’ha de tractar des d’un punt de vista farmacològic, per evitar noves lesions i que les que tenen deixin de ser productives i doloroses, i quirúrgic, intervenint fístules i lesions que han generat una cicatriu i contínuament estan ocasionant problemes inflamatoris tot i els tractaments”.
L’estil de vida
Són importants “els canvis en l’estil de vida dels pacients i la presa de certes mesures”.
Qualsevol persona que es pugui sentir identificada “li recomanaria que fos valorada per un dermatòleg, i que l’orientessin sobre un mètode depilatori efectiu, preferiblement la depilació làser.
Cal evitar la depilació mecànica amb cera o ganiveta, ja que poden ocasionar un brot.
La depilació làser ha demostrat a la llarga disminuir el nombre de brots de lesions i la inflamació”.
Cal, però, “proposar-la en un moment adequat de la malaltia, quan hi hagi menys inflamació i a ser possible amb un maneig mèdic darrere, perquè en un primer moment pot empitjorar els brots”, sosté Corral.
És recomanable “fer esport, evitar el sobrepès, dietes normo calòriques, sense rebutjar cap aliment però controlant l’índex glucèmic i prohibir el tabac”.
Aquests canvis tot i que poden no ser curatius, “contribuiran al benestar del pacient i a una millora significativa a la llarga”, assenyala el dermatòleg egarenc.
