A principis del mes d’octubre apareix en el calendari el Dia Mundial de l’Ostomia, que fa referència a “una operació en què els metges creen una obertura a la panxa perquè un òrgan intern pugui comunicar-se amb l’exterior. Aquesta obertura s’anomena estoma i serveix perquè el cos pugui expulsar orina, femtes o rebre alimentació, depenent de cada cas”. Ho expliquen dues especialistes del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Sandra Arcusa, infermera estomaterapeuta i Meritxell Zaguirre, responsable de la Unitat d’Estomateràpia d’aquest centre.
Es tracta “d’una solució mèdica necessària quan la via natural de l’organisme no funciona correctament o ha estat afectada per una malaltia”, afegeixen i, tot i que pot sonar impactant, “es tracta d’una tècnica que salva vides i permet que moltes persones recuperin la seva salut i el seu dia a dia”.
Arcusa i Zaguirre recorden que “no totes les ostomies són iguals, ja que depenen de l’òrgan afectat”. Les més conegudes “són les digestives, com la colostomia o la ileostomia, que permeten evacuar les femtes”. Tanmateix, també existeixen “les urostomies, que ajuden a treure l’orina quan la bufeta no pot fer-ho, i les respiratòries, com la traqueostomia, que obre un pas a l’aire”. Les dues especialistes del CST apunten que en altres casos, com la gastrostomia, “serveixen per introduir alimentació directament a l’estómac”. Cal tenir clar que “poden ser temporals o permanents, i la decisió depèn de l’evolució de la malaltia”.
Diverses raons
Les raons per les quals una persona necessita una ostomia són diverses, apunten. “Les més habituals són els càncers de còlon, recte o bufeta, que obliguen a canviar el recorregut natural de les femtes o l’orina”. Però també es poden fer per tractar “malalties inflamatòries intestinals, com la colitis ulcerosa o la malaltia de Crohn, o bé per complicacions greus com diverticulitis, infeccions, traumatismes o malformacions congènites”. En alguns casos, diuen Arcusa i Zaguirre, es fa de manera temporal per donar descans a una zona operada i permetre que cicatritzi correctament.
Després de la cirurgia, la persona ostomitzada rep un pla de cures específic. “D’aquesta manera aprèn a utilitzar les bosses i dispositius que recullen els residus i a cuidar la pell de l’entorn de l’estoma”, detallen les especialistes del CST. Les infermeres especialistes en estoma teràpia són un suport fonamental, detallen, i “ensenyen a la persona i a la seva família com gestionar la nova situació, ajuden a resoldre dubtes, complicacions i donen tranquil·litat”. També s’adapten aspectes com la dieta, la higiene i l’activitat física “per tal que la persona pugui continuar amb una vida saludable i activa”.
Pot afectar psicològicament? “A més del canvi físic, l’ostomia comporta un impacte emocional important. És habitual sentir por, inseguretat o tristesa en veure’s amb un estoma i una bossa. Algunes persones poden viure dificultats en la seva vida social o en les relacions íntimes. Per això és essencial el suport psicològic i familiar, així com el contacte amb professionals i amb altres persones ostomitzades que han passat pel mateix procés”, manifesten.
Una persona ostomitzada pot fer vida normal?
Es pot fer vida normal? Sandra Arcusa, infermera estomaterapeuta i Meritxell Zaguirre, responsable de la Unitat d’Estomateràpia del CST diuen que sí. “Amb informació, pràctica i suport, la majoria de les persones ostomitzades poden menjar, treballar, viatjar, practicar esport i gaudir de les seves relacions com abans. Les primeres setmanes poden ser més difícils, però a mesura que s’aprèn a gestionar el dispositiu i es recupera la confiança, la vida torna a ser plena”. Amb una bona educació sanitària i seguiment mèdic, “la qualitat de vida de les persones amb ostomia és molt alta”. “L’important és entendre que és un canvi, no un final”.
