La commemoració del Dia Mundial de la Veu, el passat 16 d’abril, és una iniciativa que té com a objectiu fer valdre la salut vocal i, sobretot, de reforçar la detecció precoç de la patologia laríngia. Una de les afectacions de la veu és la disfonia, que, com explica la logopeda Laura Sáez integrant d’ATLAS Spine Institute i que treballa a Àptima Centre Clínic Terrassa, es tracta d’una “alteració de la veu que afecta la seva qualitat, to, intensitat o timbre on es perd parcialment la veu”.
Popularment, es coneix com a “tenir la veu ronca” o “afònica”, però realment l’afonia “és la pèrdua total de la veu. Pot ser lleu o greu i temporal o crònica”, apunta l’especialista. La disfonia pot aparèixer per diverses causes. Pot ser funcional, per un ús incorrecte de la veu, com “parlar molt, cridar, mala tècnica vocal, rigidesa muscular, inadequada coordinació fono respiratòria”, comenta Sáez. Però també hi pot haver motius orgànics, com “nòduls, pòlips, quists, laringitis, post extubació, post traqueostomia”.
Altres causes, assenyala la logopeda, poden ser neurològiques, com “la paràlisi de plecs vocals, espasmòdica, malalties com el Parkinson” o psicològiques, com, per exemple, “estrès, ansietat (disfonia psicògena)”. Altrament, hi pot haver factors externs com “tabac, alcohol, contaminació i reflux gastroesofàgic”, agrega Sáez.
Símptomes més habituals
Quant als seus símptomes, els més habituals són “la dificultat per parlar de forma perllongada, la veu ronca o aspra, la veu dèbil i fluctuant, la pèrdua parcial o total de la veu (afonia), la intensitat de veu reduïda, la fatiga vocal (cansament en parlar), el dolor o molèsties a la gola, tant per parlar com per empassar (odinofàgia), la dificultat per projectar la veu, la sensació de tensió al coll o cos estrany constant i el gargamelleig constant”.
La logopeda també avisa que “les alteracions vocals no solen aparèixer de forma aïllada, sinó com el resultat d’un procés en què diferents factors s’han anat desorganitzant progressivament. És per aquest motiu que normalment la disfonia no apareix de forma brusca”.
El diagnòstic, sosté, el fan professionals sanitaris. L’otorrinolaringòleg “explora la laringe amb una fibroscòpia o estroboscòpia laríngia, una exploració objectiva per veure què passa en els plecs vocals”. La confiança de l’otorrinolaringòleg amb el logopeda “és clau en l’abordatge terapèutic, ja que un bon diagnòstic, derivació i intervenció afavoreix la qualitat de vida del pacient”, afegeix. El logopeda “avalua l’ús i la qualitat de la veu” i també té la seva rellevància l’historial clínic i els hàbits vocals i, en alguns casos, “proves acústiques o funcionals”.
Pel que respecta a possibles tractaments, Sáez diu que tot dependrà de la causa. Un pot ser la “reeducació vocal (logopèdia), que també s’encarrega de prevenir aquestes disfonies”.
El logopeda “s’encarrega de reeducar la veu també prèviament a una cirurgia per reeducar el patró vocal i no tornar a fer-ne un mal ús de la veu”, assegura. Altres pràctiques poden ser el “repòs vocal, la hidratació adequada, el tractament mèdic (antiinflamatoris, etc.), la cirurgia (en casos de lesions com pòlips o nòduls), o els canvis d’hàbits com evitar cridar, deixar de fumar i de beure alcohol”.
El detall
El paper del logopeda és clau per als pacients
Explica Laura Sáez, logopeda que forma part d’ATLAS Spine Institute i treballa a Àptima Centre Clínic Terrassa que, segons les dades de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC), una de cada tretze persones pateixen trastorns de la veu. I aquesta xifra augmenta en aquells col·lectius professionals que depenen d’ella en el seu dia a dia, com docents, entrenadors, cantants, locutors, etc.
El paper dels logopedes és clau a l’hora “d’avaluar la funció vocal, identificar mals hàbits, ensenyar tècniques d’emissió correcta de la veu i reeduca la veu per prevenir recaigudes”, entre altres.
