Una de les molèsties més habituals en la població en general és el mal d’esquena. Factors mecànics, com males postures, sedentarisme o sobrecàrregues en poden ser les causes, però hi ha un dolor menys conegut però clínicament rellevant: el dolor inflamatori. Darrere d’aquest símptoma pot amagar-se una malaltia crònica com l’espondilitis anquilosant.
La doctora Gabriela Paz, reumatòloga que forma part d’ATLAS Spine Institute i que treballa a Àptima Centre Clínic Terrassa la defineix com “una malaltia inflamatòria crònica que forma part de les anomenades espondiloartritis axials” i explica que “afecta principalment la columna vertebral i a les articulacions sacroilíaques”, situades entre la pelvis i la columna.
Paz apunta també que “a inflamació mantinguda pot produir dolor i rigidesa i, en alguns pacients, arribar a provocar una limitació progressiva de la mobilitat”. En fases avançades pot aparèixer una “fusió” parcial de les vèrtebres, d’aquí el terme “anquilosant”, agrega la reumatòloga. “Sol començar en adults joves, habitualment abans dels 45 anys, amb més freqüència entre els 20 i 40 anys”, detalla. L’especialista recorda que, tradicionalment, “es considerava més freqüent en homes, encara que avui sabem que també afecta moltes dones i que en elles pot estar infradiagnosticada”.
A més, Paz apunta que “existeix una predisposició genètica important, especialment relacionada amb el marcador HLA-B27, encara que no totes les persones amb aquest marcador desenvoluparan la malaltia”, si bé també pot associar-se a altres malalties inflamatòries com la psoriasi, la malaltia inflamatòria intestinal o la uveïtis, que és la inflamació ocular.
Alguns dels símptomes
Pel que fa als símptomes, la reumatòloga d’ATLAS Spine Institute i que treballa a Àptima Centre Clínic Terrassa, diu que el més característic és el dolor lumbar inflamatori: “dolor en la part baixa de l’esquena de més de tres mesos d’evolució; empitjora amb el repòs i millora amb el moviment; major intensitat a la nit o en despertar-se; i rigidesa matutina prolongada”. Altres símptomes freqüents poden ser “dolor en glutis alternant, limitació de mobilitat de la columna, dolor cervical o dorsal, cansament o fatiga, inflamació d’articulacions perifèriques, entesitis (inflamació on tendons i lligaments s’insereixen en l’os), especialment en el taló” o l’esmentada uveïtis, afirma Paz.
L’especialista en Reumatologia assenyala que el diagnòstic es basa en la combinació de la història clínica, l’exploració física, anàlisi i proves d’imatge. “El reumatòleg valora símptomes suggestius d’inflamació, antecedents familiars i manifestacions associades”. Entre les proves més utilitzades hi ha l’anàlisi d’inflamació (PCR, VSG), l’estudi del marcador genètic HLA-B27, les radiografies de sacroilíaques i columna i la ressonància magnètica, especialment útil en fases inicials.
“La ressonància permet detectar inflamació abans que apareguin canvis visibles en les radiografies, la qual cosa facilita un diagnòstic més precoç”, afegeix l’especialista.
Combina mesures
Segons assegura Paz, el tractament actual per a aquesta malaltia “combina mesures farmacològiques i no farmacològiques, i ha d’individualitzar-se segons cada pacient”. Les recomanacions actuals de SER i EULAR destaquen “l’exercici físic regular i fisioteràpia, evitar el tabac, mantenir un pes saludable, antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) com primera línia, tractaments biològics en pacients amb malaltia activa persistent, com anti-TNF, anti-IL-17 i, en alguns casos seleccionats, inhibidors JAK”.
L’objectiu del tractament, subratlla la reumatòloga, és “controlar la inflamació, alleujar el dolor, preservar la mobilitat i evitar el mal estructural i la discapacitat”. L’abordatge precoç, finalitza Paz, “millora clarament el pronòstic i la qualitat de vida”.
