L’arribada del papa Lleó XIV a Catalunya ha despertat expectació entre els fidels i les institucions eclesiàstiques del país. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, viu la visita amb “joia i il·lusió” i destaca el valor espiritual que té per als creients rebre el successor de sant Pere. En aquesta entrevista, reflexiona sobre el significat de la visita papal, recorda les anteriors visites de pontífexs a Catalunya i parla també del seu futur al capdavant de la diòcesi.
Com viu l’arribada del Papa a Catalunya?
Com molts de nosaltres, la visc amb joia, il·lusió i alegria. Feia molts anys que no rebíem la visita d’un Sant Pare. Des del 2016, amb Benet XVI, que no vivíem res similar. Per als cristians, no es tracta simplement de rebre una personalitat important o un líder mundial, sinó el successor de Sant Pere. D’alguna manera, és com si rebéssim Sant Pere entre nosaltres.
Hi haurà representació de la diòcesi de Terrassa en els actes?
Sí. Jo mateix hi participaré com a bisbe de Terrassa, juntament amb representants de diverses parròquies de la diòcesi, especialment de la Catedral del Sant Esperit, però també d’altres comunitats. No puc saber amb exactitud la quantitat de representants, però en seran uns quants. També hi assistiran membres d’escoles, col·legis i comunitats religioses. La representació serà àmplia, tot i que reduïda en comparació amb el gran nombre de persones que participaran en els actes. No hi ha hagut entrades per a tothom.
Tindrà ocasió de saludar el Papa?
Espero que sí. Ja vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo a Roma fa uns mesos i confio poder fer-ho també aquí. Ara bé, mantenir-hi una conversa és més difícil. No tenim constància que hi hagi previstos espais de trobada més íntims amb els bisbes.
Què recorda d’aquell primer contacte a Roma?
Va ser una trobada molt breu, però em va transmetre una gran serenor. És una persona que sempre somriu i que inspira pau. Aquesta és la impressió que em va causar. Quan em vaig presentar com a bisbe de Terrassa, va mostrar que coneixia la realitat del nostre territori. Tampoc vam poder parlar gaire perquè hi havia altres bisbes esperant.
S’ha arribat a plantejar convidar-lo a visitar la Seu d’Ègara?
No. Potser en un futur. La visita estava molt centrada en la Sagrada Família i en la benedicció de la torre de Jesucrist, que culmina l’alçada prevista del temple. Tot ja estava organitzat i no es va plantejar la possibilitat.
Si tingués uns minuts a soles amb Lleó XIV, què li diria, i què li demanaria per Terrassa?
No és fàcil. Li agrairia la seva actitud pacificadora i el seu missatge de pau. I li demanaria que ens encoratgés, que ens donés una empenta moral i espiritual per continuar vivint la nostra fe enmig del món actual.
Fa més d’un any que va presentar la seva renúncia en complir 75 anys. Com està la situació?
No hi ha novetats. En realitat, no és una renúncia en el sentit estricte, sinó una carta en què et poses a disposició del Sant Pare, tal com estableix la normativa de l’Església. Després cal esperar que aquesta renúncia sigui acceptada. Mentre no s’accepta, continues exercint.
La visita ha reobert el debat sobre l’ús del català en els actes oficials. Entén aquesta reivindicació?
Sí, és normal que hi hagi el desig que el català hi sigui present. Ara bé, també s’ha d’entendre que una persona que ve de fora i que no coneix l’idioma no el pot utilitzar amb normalitat. Segurament dirà algunes paraules en català, però és difícil esperar que faci un discurs complet. Si a mi em convidessin a Alemanya, tampoc podria parlar en alemany; necessitaria un traductor.
Quins records conserva de la visita de Benet XVI a Catalunya?
La gran similitud és la Sagrada Família. Però el 2016 hi havia un element diferencial molt important: era la primera vegada que es feia una gran celebració dins del temple. Tot era una novetat i resultava espectacular: la llum, l’espai, el so, la capacitat per acollir gent... Ara la Sagrada Família ja és una realitat coneguda per molta gent. Aquesta és la principal diferència. En qualsevol cas, també és motiu de joia veure culminada una obra tan impressionant.
Recorda alguna altra visita papal que l’hagi marcat, més enllà del seu temps com a bisbe?
Només n’hi ha hagut una altra: la de Sant Joan Pau II l’any 1982. Va ser la primera visita d’un Papa a Catalunya i a Espanya. Va visitar diversos llocs del país, entre ells Montserrat, i l’acte més multitudinari va tenir lloc al Camp Nou. Aquella visita va ser històrica i va deixar una gran empremta.
Quin llegat espera que deixi aquesta visita?
Encara no coneixem el contingut exacte del seu missatge, però la seva sola presència ja és un missatge. Per als cristians, representa la visita del successor de sant Pere. I també crec que té un missatge per als no-creients. Les primeres paraules que va pronunciar després de la seva elecció van ser una crida a una “pau desarmada i desarmant”. Espero que aquesta visita deixi precisament això: un missatge de pau, d’esperança i d’encoratjament perquè cadascú continuï vivint amb sentit allà on li toca viure.
