Un enderroc aturat pel patrimoni

Si heu caminat recentment per la plaça del Doctor Robert, us haureu adonat d’un cartell anunciant un enderroc, just a la cantonada del carrer de Topete amb el carrer de Sant Jaume. La pancarta, de la companyia Delta Punt Enderrocs, se situa a l’equipament número 4 d’aquest carrer Topete, en un edifici que podríem dir “de tota la vida”, però que potser, ben bé pocs coneixen la seva història. 

Aquest equipament no és un immoble qualsevol. En aquest punt del centre de Terrassa s’hi va instal·lar, l’any 1820, l’empresa Ballber i Companyia, considerada una de les fàbriques llaneres més antigues de la ciutat i una de les primeres que van marcar el camí de la industrialització terrassenca.

“Era una empresa llanera de les més antigues i també de les més avançades de Terrassa”, explica l’historiador Domènec Ferran, exdirector del Museu de Terrassa. L’activitat era diversa: produïen franel·les, teixits per a dona i uniformes militars, en un moment en què la ciutat encara començava a configurar-se com a capital industrial.

Tot i que part de la producció tèxtil es feia en altres vapors de la ciutat, l’edifici de Topete va esdevenir un nucli clau de l’empresa. Hi havia magatzems, oficines i fins i tot l’habitatge de la família Ballber, fundadora de la companyia. “La fàbrica sempre l’hem tingut al davant i, durant molt de temps, la família n’havia perdut la localització exacta”, explica Josep Ballber, rebesnet de Salvador Ballber, un dels fundadors, després d’haver reconstruït la història a partir de la recerca documental i patrimonial.

L’edifici que ha arribat fins als nostres dies, però, no és exactament el de 1820. Segons Ferran, l’aspecte actual respon sobretot a una gran reforma documentada l’any 1872, signada pel mestre d’obres Jaume Comerma Torrella, que va renovar la fàbrica original, juntament amb Salvador Ballber, l’industrial textil propietari. “El que tenim és una estructura del segle XIX, però molt primerenca, i això ja la fa excepcional”, apunta l’historiador. Així, el que sí que és un fet, és que es tracta d’una de les estructures fabrils més antigues que conserva Terrassa. 

Patrimoni interior

Aquest edifici va passar a mans de la Fundació Sant Llàtzer l’any 1969, mitjançant una donació de la família Sañé, propietària fins aleshores, després d’haver-ne fet usos educatius i assistencials. Amb el tancament de la residència que hi havia funcionat durant dues dècades, el recinte va quedar en desús des de principis dels anys noranta, es va tapiar completament i va entrar en un procés de degradació progressiva.

L’EUIT-gestionada per la Fundació Sant Llàtzer- havia projectat per a aquest 2026 una remodelació integral de l’equipament, que passava per l’enderroc de l’edifici existent i la construcció d’un nou espai docent. Uns plans que ja disposaven de llicència municipal, atès que l’immoble no estava ni catalogat ni inventariat com a bé patrimonial. 

Va ser en aquest context que Josep Ballber, descendent dels fundadors de la fàbrica i investigador en preservació digital del patrimoni, va posar el focus sobre l’interior de l’edifici. Alertat de l’enderroc imminent, Ballber va accedir a la fàbrica i hi va identificar escales, paviments, rajoles, sostres i altres elements constructius del segle XIX que, segons defensa, “tenen un valor patrimonial clar i són perfectament preservables”. La seva recerca i les gestions posteriors amb el Museu de Terrassa han acabat permetent una revisió del projecte.

Fruit d’aquesta intervenció, el Museu Terrassa ha elaborat un informe tècnic en què es reconeix l’existència d’elements patrimonials que cal conservar, un document que ja ha estat traslladat a la Fundació i que marcarà el futur de l’enderroc i del nou projecte. Així, el futur nou edifici de l’EUIT serà modern, però a la vegada serà ric en patrimoni terrassenc de dos segles d’història. 

Les obres del nou edifici, pel setembre del 2026

La nova cara d’aquest històric equipament començarà a erigir-se al setembre d’aquest 2026, amb l’inici de les obres posteriors als enderrocaments pertinents. Així ho va anunciar durant l’acte de despedida del seu càrrec Montserrat Comellas, directora de l’EUIT fins aquest any després de dècada i mitja al capdavant de l’escola. “Un projecte que permetrà que l’escola creixi en altres estudis, i que doni resposta a les necessitats de la comunitat i del territori”, comentava Comellas.  

Aquest creixement anirà de la mà del dictamen patrimonial emès pel Museu Terrassa, que ha identificat elements de valor històric a l’interior de l’edifici i n’ha traslladat l’informe a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer - EUIT. 

El repte, ara, serà com integrar el patrimoni industrial del segle XIX en un projecte educatiu del segle XXI, una operació que ja s’ha fet en altres punts de la ciutat i que reforça la identitat de Terrassa com a capital del patrimoni industrial. El futur de l’equipament de Topete, 4, s’escriurà, doncs, entre la necessitat de créixer i la voluntat de preservar, amb la mirada posada tant en l’activitat docent com en la memòria històrica de la ciutat. 

Un equipament amb mil i un usos al llarg de la història

L’any 1820 s’hi funda la fàbrica Ballber i Companyia, una de les primeres empreses llaneres de Terrassa. El 1872 l’edifici és profundament remodelat, quedant-ne l’estructura que encara manté avui dia. A finals del segle XIX l’espai combina funcions industrials, magatzems, oficines i habitatge familiar. Va acollir també les primeres classes d’enginyeria industrial a la ciutat mentre es construia el Palau de les Indústries, actual Eseiaat. Va ser la seu d’acadèmies escolars com l’Acadèmia Social i l’acadèmia femenina “Senyoreta Adelina”. El 1969 passa a mans de la Fundació Sant Llàtzer, esdevenint una residència, i des dels 90, queda en desús. Ara, serà part de l’EIUT.

La recerca que va reactivar la memòria de la fàbrica

La investigació sobre l’edifici del carrer Topete, 4, va començar des de l’àmbit acadèmic. Josep Ballber, descendent dels fundadors de la fàbrica, està elaborant un doctorat industrial en preservació digital del patrimoni, aplicat a la història industrial de Terrassa. Ell es va assabentar del projecte d'enderroc de l’edifici i la llicència preconcedida a les Jornades de Patrimoni Industrial de Catalunya al MNACTEC on presentava un póster científic. Va connectar documents històrics, elements conservats al Museu de Terrassa i la localització de l’antiga fàbrica familiar. Alertat de l’enderroc imminent, va accedir a l’interior de l’edifici i hi va identificar elements constructius d’alt valor patrimonial. La seva recerca planteja, també, la reconstrucció digital en 3D de l’espai com a eina de preservació quan els edificis desapareixen, una metodologia ja aplicada en altres casos del patrimoni industrial de la ciutat.