El pròxim 27 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Extracció de Llet Materna que, de vegades i per diferents motius, un nounat no pot realitzar preses directes al pit matern o si les fa, aquestes no són efectives i no extreu prou quantitat de llet o de calostre.
Un dels problemes pot ser la hipogalàctia, que com explica Susanna Company, llevadora del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), és “una escassa producció de llet materna que no permet obtenir suficient llet per alimentar en exclusiva al nadó”.
“Moltes dones dubten de la seva capacitat per produir prou llet per alimentar als seus nadons. La major part de les vegades són sensacions infundades, ja que la majoria de les dones no tenen cap problema amb la quantitat de llet que produeixen” afegeix.
Sobre les seves possibles causes, Company apunta al fet que “poden influir molts factors: pot ser que no s’estigui estimulant adequadament el pit, que la mare no estigui donant prou vegades el pit, que no conegui la tècnica i no estigui oferint adequadament el pit, però també hi ha causes relacionades directament amb la mare, com ara “l’obesitat, la diabetis, haver tingut una cesària, retencions de placenta, trastorns de les tiroides o causes farmacològiques.
Trobem causes irreversibles, com la hipoplàsia mamària, que “està relacionada amb la glàndula mamària, cirurgies a les mames, trastorns alimentaris a la pubertat que fan que estiguin llargues temporades sense menstruació i no es desenvolupi adequadament la glàndula o problemes ginecològics com la síndrome d’ovaris poliquístics” comenta.
La llevadora del CST, respecte a possibles trastorns psicològics, assenyala que “el pit és molt més que un aliment.
Si al final intentant resoldre tots els problemes s’ha de fer una alimentació mixta o exclusivament amb llet de fórmula, el que podem fer amb una mare que tingui clar que volia fer un alletament matern exclusiu és donar les eines per tal que pugui mantenir el vincle que es produeix amb el pit i la sensació d’intimitat”.
L’especialista apunta també que s’ha d’intentar crear un clima el més semblant a l’alletament matern, no només de cara al nadó sinó sobretot per beneficiar a la mare que havia posat les seves expectatives en donar el pit, per tal que això no la frustri”.
Possibles tractaments
Company, sobre possibles tractaments davant d’aquesta afectació, sosté que “davant la sospita d’una hipogalàctia el més adequat és que l’alletament sigui valorat per una persona experta per tal de donar tot el suport necessari a aquestes mares”.
Es valorarà la boca del nadó, el tipus de succió, la quantitat de preses, “tot allò que pugui interferir en el que el nadó s’agafi adequadament i pugui fer una succió còmoda i buidar bé el pit”, diu la llevadora.
També afirma que “s’hauria de valorar si la mare està fent una bona alimentació i si està podent descansar adequadament” i recorda que “moltes vegades les hipogalàcties són transitòries i amb un bon seguiment es poden revertir”.
En els casos de producció de llet materna insuficient, al nadó se li pot oferir llet de fórmula o, en alguns casos especials, llet de banc.
Company, però, avisa que “la llet materna no és substituïble perquè aporta tots els nutrients fonamentals i és molt més completa que qualsevol altra alternativa, conté nutrients i components biològics que garanteixen el creixement i ajuden al sistema immunitari.
També afavoreix el vincle afectiu entre la mare i el nadó”.
A més, és fàcil de digerir i pot combatre les infeccions intestinals en els nadons”. La llevadora del CST recorda que l’OMS recomana l’alletament matern exclusiu fins als sis mesos.
