Recentment, s’ha celebrat Dia Mundial de la Motricitat Orofacial, que és l’especialitat que “dins de la logopèdia, preveu, avalua, diagnostica, habilita i rehabilita els aspectes estructurals i funcionals de les regions relacionades amb el sistema estomatognàtic: respiració, masticació, deglució i parla”.
Ho exposa Laura Sáez Álvarez, logopeda de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.
Sobre si es poden prevenir els desequilibris del sistema orofacial, assegura que “els mals hàbits, com un xumet perllongat més enllà dels dos anys, succió digital, interposició lingual en repòs, respiració oral, mossegar-se les ungles, promouen un incorrecte desenvolupament maxil·lofacial” i recorda que “són desequilibris que es poden prevenir”, ja que, sinó, poden “intervenir desfavorablement en l’equilibri neuromuscular i alterar el creixement i desenvolupament normal de tot el complexa maxil·lofacial”.
“En moltes ocasions no es consideren aquests indicis que poden ser claus per detectar alteracions en les funcions orofacials”, diu.
També afirma que “els logopedes especialitzats en la teràpia miofuncional reben usuaris procedents d’odontopediatres i odontòlegs, otorrinolaringòlegs i d’altres especialitats mèdiques” i la derivació més freqüent està associada a anomalies dento maxil·lars.
Hi ha perfils més propensos a patir-los com “paràlisi cerebral, seqüeles d’un ictus, disfàgia, disàrtria, seqüeles d’un traumatisme cranioencefàlic; malalties neurodegeneratives, com el Parkinson, ELA; trastorns genètics; malformacions craniofacials, com fissures labiopalatines; cirurgies maxil·lofacials de cap i coll; trastorns dels sons de la parla; alteracions d’origen anatòmic, com el fre lingual curt que pot dificultar la lactància materna; o funcionals, com tenir un patró respiratori oral, interposició lingual entre les dents en repòs, entre d’altres”, apunta. Sáez.
Són perfils, assenyala que “poden comprometre les funcions de la respiració, masticació, deglució, succió, lactància, repercutint en la qualitat de vida”.
La logopeda observa que, per arribar a un diagnòstic, “és necessari el treball multidisciplinari, integrant als odontopediatres, odontòlegs, pediatres, foniatres, otorrinolaringòlegs, maxil·lofacials, psicòlegs, mestres, psicopedagogs, pares i logopedes”.
A través d’exploracions basades en l’evidència científica, “el logopeda analitza i interpreta la informació rellevant per valorar i categoritzar el problema i poder planificar una estratègia d’intervenció”, comenta Sáez.
Teràpia miofuncional
L’especialista destaca la importància de la teràpia miofuncional, que consisteix en “la valoració neuroanatòmica i fisiològica del sistema estomatognàtic, on s’examinen les estructures passives i actives, així com funcions motrius i sensorials”.
La logopeda detalla que, a la consulta, els professionals “podem trobar dificultats a articular sons, problemes en la masticació i deglució, postura incorrecta de la llengua en repòs i respiració oral”.
A través d’exercicis específics per a cada usuari “s’aborda amb una metodologia concreta com la rehabilitació neurooclusal; manipulació manual a la zona per aconseguir major sensibilitat, mobilitat, funcionalitat; electroestimulació, entre altres tractaments”, manifesta.
Com s’aplica i en quins camps? Després d’una valoració orofacial-miofuncional, segons els resultats obtinguts, “es dissenya un programa d’intervenció personalitzat amb exercicis i tècniques adaptades a cada edat, sempre seguint els objectius plantejats”.
El tractament logopèdic pot ser actiu i passiu i s’apliquen exercicis específics per treballar la llengua, llavis, i la musculatura relacionada amb la boca i la cara.
