Terrassa ha registrat una reducció del 9,1% dels fets delictius durant el 2025 en comparació amb l’any anterior, consolidant així la tendència a la baixa en matèria de seguretat a la ciutat. Les dades s’han donat a conèixer aquest matí en el marc del Consell Municipal de Seguretat, celebrat a la Sala d’Actes de l’Edifici Quadrant.
En el període comprès entre gener i desembre de 2025, els delictes contra el patrimoni —que representen el 75% del total d’infraccions penals— han disminuït un 10,8%, passant de 8.226 casos el 2024 a 7.340 enguany. Entre aquests, destaca la reducció del 26,2% dels robatoris amb força a l’interior de vehicle, així com el descens del 3,8% dels robatoris amb violència i/o intimidació a l’espai públic.
La sessió del Consell ha estat presidida pel tinent d’alcalde de l’Àrea de Territori i Habitatge i regidor de Seguretat, Xavier Cardona, i ha comptat amb l’assistència de la regidora de Protecció Civil, Ruth Hibernón. També hi han intervingut representants de la Policia Municipal, els Mossos d'Esquadra, els Bombers i Protecció Civil de Terrassa.
Segons ha destacat Xavier Cardona, “el nostre compromís és ferm: no normalitzem cap fet delictiu ni acceptem cap conducta incívica sense resposta. Apostem per la millora contínua de la seguretat amb mesures concretes, com l’ampliació de la plantilla, el reforç de l’escala executiva de comandaments, la creació del Pacte Local per la Seguretat i l’aprovació del Pla Local de Seguretat, o la recent concreció amb la Generalitat del projecte de la comissaria mixta entre el cos dels Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal”.
Pel que fa a l’activitat policial, la Policia Municipal ha efectuat un total de 446 detencions durant el 2025, 16 menys que l’any anterior, la majoria de les quals relacionades amb delictes contra les persones.
El Consell Municipal de Seguretat és l’òrgan de participació i anàlisi de la seguretat al municipi i està integrat per representants dels cossos de seguretat de la ciutat, així com d’altres àmbits com l’econòmic, el sociocultural, el sanitari, l’educatiu, el sindical i el polític.
