Terrassa s’ha convertit en un dels principals punts calents del mercat del lloguer a Espanya. Segons el rànquing del quart trimestre del 2025 publicat per Idealista, la ciutat és —juntament amb Getafe i Leganés— el municipi amb més demanda relativa d’habitatge de lloguer fora de les grans capitals. La dada confirma una tendència que fa temps que es percep: trobar pis a la ciutat és cada vegada més difícil.
El portal immobiliari situa el lloguer mitjà a Terrassa en 982 euros mensuals. “El problema ara mateix és clar: hi ha molt poca oferta per la demanda que hi ha”, explica Elisabet Planas, secretària de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca. Segons assenyala, els pisos de lloguer que surten al mercat “marxen de seguida” i cada vegada n’entren menys.
Una de les causes és que molts pisos ja llogats no s’alliberen (els inquilins no marxen) i, alhora, alguns propietaris prefereixen no posar els seus habitatges al mercat de lloguer. “Amb la regulació actual, hi ha propietaris que opten per no llogar i mantenir el pis tancat, vendre’l o destinar-lo a familiars”, indica l’Elisabet.
El passat mes de desembre explicàvem que durant el 2024 es van signar 3.460 contractes de lloguer a la ciutat, un 13% menys que l’any anterior. Tot i això, continua sent la xifra més alta del Vallès Occidental. En el conjunt de la comarca, es van registrar 11.891 contractes de lloguer, un 15,7% menys que l’any 2023.
Així doncs, la pressió sobre el lloguer no és exclusiva de Terrassa, però la ciutat s’ha convertit en un pol d’atracció per a qui no pot assumir els preus de Barcelona. És a dir, moltes persones que abans buscaven pis a la capital catalana ara opten per instal·lar-se en ciutats properes i més assequibles, com Terrassa.
Tot i que els preus locals continuen per sota d’altres municipis vallesans —per exemple, Idealista fixa el preu mitjà de lloguer a Sabadell en 1.305 euros—, la tendència és clarament ascendent. Cal destacar que el lloguer mitjà a la ciutat ha crescut més d’un 63% en l’última dècada, un increment superior al conjunt de Catalunya (56,5%). Planas confirma aquesta evolució: “Els preus de lloguer han crescut a nivells que no ho han fet els salaris”. L’encariment, explica, respon tant a l’augment del cost de vida com a dinàmiques especulatives que s’han produït durant anys. “És innegable que s’ha especulat amb l’habitatge, però no tothom hi ha participat. La majoria de petits propietaris no han estat responsables d’aquesta escalada”, puntualitza.
Si trobar un pis de lloguer és difícil, accedir-hi encara ho és més. En aquest sentit, l’escassetat d’oferta s’hi suma a l’exigència per part dels propietaris. “El mercat demana garanties de pagament. No es lloga un habitatge a qualsevol”, explica Planas. Els propietaris busquen estabilitat laboral i solvència econòmica per evitar impagaments o problemes legals. “Hi ha poca oferta i, a més, s’exigeixen condicions que no tothom pot complir”.
El perfil dels sol·licitants de lloguer a la ciutat és ampli: joves que volen o necessiten emancipar-se, famílies amb ingressos limitats, persones amb contractes temporals, etc. “Hi ha gent que està condemnada a llogar perquè no pot accedir a la compra”, diu. Les dificultats per obtenir hipoteques i l’elevat estalvi inicial que exigeixen els bancs fan que la compra sigui inassolible per a molts.
Els joves són un dels col·lectius més afectats en aquest context. L’edat d’emancipació a Catalunya ja se situa prop dels 30 anys i els estudiants universitaris afronten preus d’entre 400 i 600 euros per una habitació a Terrassa. Aquesta realitat obliga molts a compartir pis, dependre del suport familiar o optar per residències.
Solució immediata?
Tot i el creixement urbanístic de la ciutat, l’habitatge de nova construcció sembla que no resoldrà completament el problema del lloguer, segons adverteix la secretària de la Cambra de la Propietat: “El fet que es construeixi habitatge pot solucionar una part del problema, però no tot”. Molts dels nous pisos són de venda i no tots els ciutadans hi poden accedir.
Com en qualsevol ciutat, els preus varien segons la zona. El Centre presenta rendes més elevades que barris com Ca n’Anglada o la Maurina. Tanmateix, la manca d’oferta és generalitzada. “No hi ha pràcticament lloguers ni al Centre ni a la perifèria”, resumeix l’Elisabet. I, quan n’hi ha, els preus els fan inaccessibles per a una part important de la població.
Un problema estructural
Per a la Cambra de la Propietat, la solució implica una intervenció més decidida de les administracions. “L’Ajuntament pot fer poca cosa, perquè no té competències en aquest sentit, però l’Estat i la Generalitat han de garantir l’accés a l’habitatge i fa molts anys que no fan els deures”, expressa Planas, subratllant que les mesures adoptades fins ara no han aconseguit augmentar l’oferta ni frenar els preus.
Mentrestant, la realitat és clara: la demanda creix, l’oferta es redueix i els preus continuen tensionats. I per a molts terrassencs —tant els que arriben com els que hi han viscut sempre— trobar un lloc on viure s’ha convertit en una cursa d’obstacles.
