Ho diu l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut: un consum alt de sucres pot incrementar el risc de patir obesitat, càries dental i, com a afegit, pot comportar problemes de salut crònics, en especial cardiovasculars, diabetis i càncers. Aquest organisme internacional, d’altra banda, també alerta del consum de sucres lliures, com és el cas sobretot a partir de begudes ensucrades.
Aquests sucres, recorda l’OMS, aporten calories innecessàries per al nostre cos i, per tant, cal moderació. Les begudes ensucrades es considera que són el producte que conté edulcorants calòrics afegits com el sucre, la mel, la fructosa, la sacarosa, el xarop de blat de moro, el xarop d’erable, el nèctar o el xarop d’agave i el xarop d’arròs. A aquesta llista es poden incloure les begudes isotòniques, les energètiques, els sucs amb sucres afegits i nèctars de fruita, les begudes relacionades amb la llet o les begudes vegetals ensucrades.
El nostre cos no té cap necessitat de consumir sucres afegits, ja que la glucosa que necessita l’organisme com a font d’energia acostuma a provenir, fonamentalment, dels aliments farinacis com és el cas de l’arròs, la pasta, la patata o el pa, també de les fruites, dels llegums, d’algunes hortalisses, de la llet i d’alguns dels seus derivats com poden ser els iogurts.
L’OMS recomana un consum força reduït de sucres lliures al llarg de la nostra vida, tant pel que fa a les persones adultes com en els infants. En tots els casos, s’aconsella disminuir la ingesta de sucres lliures a menys del 10% de la ingesta calòrica total, si bé se suggereix que una ingesta de menys del 5% tindria beneficis de salut addicionals.
Són percentatges que, per exemple, representen per a una alimentació de 2.000 kilocalories, una quantitat de sucres de 50 grams, si s’aplica un 10%, i de 25 grams, en el cas del 5%. Per fer-nos una idea de tot plegat, una llauna de 330 mil·lilitres d’una beguda ensucrada, per exemple, aporta uns 37 grams de sucre de mitjana.
Què podem fer per començar a reduir aquestes quantitats? Per exemple, apostar per un baix consum d’aliments processats, especialment en el cas de les begudes ensucrades, però també amb la brioixeria, les galetes, els cereals que es mengen a l’hora d’esmorzar, les postres làcties ensucrades, els batuts de llet que tenen fruites ensucrades i, a més, de pastissos, gelats, llaminadures, i altres productes. Amb aquesta decisió de disminuir aquesta classe d’aliments, es redueix molt la ingesta de sucres.
Un altre pas que és molt convenient és el de minimitzar la quantitat de sucre que s’afegeix com a complement d’alguns productes, per exemple. És mot habitual fer-ho amb els iogurts, el cafè, o les infusions i, una reducció gradual de la quantitat de sucre que afegim a aliments com els esmentats i begudes, permet que el paladar s’adapti a gaudir de gustos menys dolços.
Aquests objectius
Un dels camins iniciats per tal d’arribar a aquests objectius de reduir la ingesta d’aliments i begudes ensucrades va ser l’aplicació d’impostos i taxes per a aquesta classe de productes. A Catalunya, per combatre l’elevat percentatge de persones amb excés de pes i el consum elevat de begudes ensucrades, amb molta presència en infants i joves i en classes socials més desfavorides, es va projectar la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i es va crear un impost sobre aquest tipus de begudes, amb quantitats que depenien de la quantitat de sucre de cada producte.
