Dona nom a la celebració de cada any, la nit del 31 d’octubre, tot i que en els últims temps, s’hi ha afegit una altra denominació. La castanya, protagonista indiscutible de la “Castanyada”, és un menjar típic per aquestes dates de la tardor quan es va convertint, a poc a poc, en l’hivern. Aquest fruit ha estat valorat per diverses cultures des de temps prehistòrics. Prové de l’arbre conegut com a castanyer, originari d’Euràsia, i el seu consum es remunta a milers d’anys enrere. Es conreen en diverses regions europees i es comercialitzen en mercats i fires durant la temporada de la tardor.
Les castanyes silvestres es cullien en zones boscoses del Mediterrani i l’Europa central. Pobles antics, com els grecs o els romans, les valoraven com a aliment nutritiu i també per la seva versatilitat. Els romans, en particular, van promoure la plantació de castanyers en diferents regions, estenent el seu cultiu per tot el continent.
En l’Edat mitjana, les castanyes es van convertir en un aliment bàsic en moltes comunitats rurals, particularment en regions on els cereals eren més aviat escassos o excessivament cars. També van ser utilitzades en diverses receptes tradicionals, com a purés, pans o dolços.
Excel·lent font
Nutricionalment, les castanyes són una excel·lent font de carbohidrats complexos, fibra, vitamines, en especial la vitamina C i la vitamina del complex B, i minerals com el potassi i el magnesi. A més, són una opció saludable enfront d’altres fruites seques més calòriques i amb més greixos.
Habitualment, les castanyes es rosteixen, es bullen o s’assequen per al seu emmagatzematge. En moltes cultures, especialment a Espanya, Itàlia, França i el nord de Portugal, les castanyes rostides són un símbol de tardor i, a més, de Nadal.
Com s’apuntava abans, la castanya és un ingredient molt versàtil a la cuina, especialment en la gastronomia mediterrània, europea i en diverses cultures del món. Les castanyes són populars com a berenar o aperitiu quan es rosteixen o quan es fan bullides. La seva farina es pot utilitzar per fer pa, galetes, pastissos i creps sense gluten, ja que no en conté i té un sabor dolç i un aroma característic.
Les castanyes, a més, són ingredients importants en moltes postres tradicionals com la crema de castanya, la pasta de castanya, panellets, magdalenes de castanya i castanyes confitades. Altrament, es poden triturar per fer purés, una elaboració ideal per acompanyar carns o com a base de sopes i cremes, aportant una textura cremosa i un sabor dolç.
Rostides o en puré, també es fan servir sovint com a guarnició per a plats de caça, pollastre o porc, donant un toc dolç i contundent. Es poden confitar, en almívar, o preparades en conserves per a tot l’any. De castanyes se’n poden trobar en moltes zones de la península Ibèrica, sent les gallegues unes de les més i valorades. Fins i tot tenen categoria d’Indicació Geogràfica Protegida.
