A Catalunya hi ha una gran tradició de boletaires i la tardor es considera com l’estació ideal per sortir pels boscos i collir-los. Hi ha una gran afició a aquesta activitat i, fins i tot, molts dels que acostumen a sortir a collir-ne asseguren que gaudeixen més trobant-los que no pas menjant-los. Els bolets són ingredients molt presents en la preparació de moltes de les receptes de la cuina catalana i, fins i tot, en algunes elaboracions es converteixen en el component principal o, fins i tot, l’únic. Aquest consum no està acotat a la tardor i als mesos d’octubre i novembre, sinó que pes poden degustar bolets acabats de collir durant tot l’any, conservant tot el seu sabor i les seves propietats. L’estiu és la pitjor època de l’any per a aquests elements. L’oferta de bolets és àmplia, tant pel que fa als que es poden trobar en els boscos com els que provenen d’un procés de cultiu.
Generalment, amb les pluges de la tardor, els boletaires surten a omplir de gènere els seus cistells, una activitat que també té els seus components de lleure. És molt important tenir en compte que, entre tota la varietat que hi ha pel nostre territori, també hi ha espècies tòxiques, algunes de molt perilloses. S’ha de ser prudent, ja que el desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant poden provocar algunes intoxicacions, fins i tot de mortals.
D’alguns fongs
Quant a la seva configuració, cal saber que els bolets són els cossos fructífers d’alguns fongs, que es formen a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l’exterior. Aquests fongs transformen les restes de matèria orgànica d’animals i plantes en substàncies aprofitables pels vegetals. A més, els micelis dels fongs formen part de l’estructura del sòl, que és el suport imprescindible per al desenvolupament de la vida vegetal i, per extensió, de qualsevol mena de vida.
Hi ha diverses espècies de bolets, algunes són tòxiques i algunes comestibles, com ja s’ha apuntat amb anterioritat, però la majoria no tenen cap aplicació culinària. El nom de bolet, en general, fa referència a la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l’espècie. En trobem de mides molt diverses i, fins i tot, alguns gairebé no són visibles a ull nu, mentre que d’altres poden arribar a mesurar més de mig metre, com ara alguns.
Els bolets presenten formes molt variades. Per exemple, n’hi ha que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall i alguns són de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota. Són elements, a més, que poden tenir colors molt diversos, de vegades, de bastant atractius
Les seves parts
Per identificar correctament els bolets és necessari examinar amb cura les seves diferents parts. En el cas de les amanites i espècies d’aspecte semblant, és important comprovar la presència de la volva, que de vegades queda tapada per la fullaraca. Hi ha moltes espècies que no tenen volva ni anell i d’altres que no tenen làmines. Cal examinar atentament les característiques morfològiques dels bolets per poder-ne identificar correctament les espècies.
El rovelló, possiblement, és un dels més apreciats per a la cuina entre tots els bolets que creixen als boscos catalans. Es pot confondre amb el rovelló de cabra, que s’assembla al rovelló però d’un format més petit, amb un color més clar. No és comestible i es pot diferenciar perquè, quan es trenca, apareix una mena de llet que, primer es mostra de color blanc, i al cap de poca estona, el seu color és més aviat groc.
El que caracteritza el rovelló és que quan es talla, el líquid que emana és de color com de vi que, en poc temps es torna verdós. El rovelló més jove té el seu el barret convex, però quan va creixent, s’aplana i acaba en forma d’embut. Són exquisits cuinats a la brasa amb all i julivert i és possiblement la manera més típica de cuinar-los. També poden complementar alguna carn.
Una altra espècie molt comuna als boscos de Catalunya són els fredolics, que destaquen perquè tenen un barret que acostuma a ser irregular, amb un centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. És un bolet que es trenca amb facilitat i la seva carn és molt fràgil. Un dels plats que és recurrent quan se’n recullen un bon grapat és la sopa de fredolics, però fins i tot hi ha persones que prefereixen degustar-los formant part d’una truita.
Altrament, un dels bolets que es troba sovint és el conegut com la trompeta de la mort, de color gris fosc o negre. Presenta una forma d’embut i la seva superfície pot arribar a ser rugosa. Té una carn fibrosa que té una durada indeterminada, però que és poc comú que es podreixi. De receptes amb trompetes de la mort se’n poden trobar un munt, fins i tot hi ha qui les inclou en unes croquetes. Acostumen a formar part de plats de diversa índole, com acompanyants de carn com botifarra o amb mongeta
De forta incidència
El camagroc és un altre bolet de forta incidència al territori català i també és força apreciat de cara a la gastronomia. Per la seva fisonomia, és pràcticament impossible confondre’l amb qualsevol espècie tòxica. Es pot trobar, sobretot, en els boscos de pins, generalment de pi roig. És un bolet que quan creix acaba formant part de colònies abundants, motiu pel qual es pot assegurar que és un dels que es pot trobar de manera més directa. Uns ous remenats o un arròs amb camagrocs, per exemple, es poden convertiren uns plats deliciosos.
