De tot tipus i llocs

Tradició. Farina de blat
Tradicionalment, les farines més comunes són fetes a base de blat. Aquestes, per llei, són usualment enriquides amb tiamina, riboflavina, Niacin, ferro i fortificades amb àcid fòlic.
Les farines de blat integral ja contenen vitamina “B” i ferro, a més de seleni, potassi i magnesi, també són una bona font de fibra. No obstant això, aquestes no poden ser enriquides amb àcid fòlic. Hi ha un gran nombre de farines de blat, aquestes es divideixen en dures o toves. Les dures tenen un major contingut de proteïnes, incloent gluten, el que fa que la massa sigui més enganxosa i elàstica. Això les fa capaces de mantenir les bombolles d’aire formades durant la fermentació. Les toves són més baixes en proteïnes, el que les fa més manejables i ideals per fer postres.
En podem trobar de sèmola, cent per cent integral, de blat integral blanc, de gluten, de rebosteria, per pa o d’ús múltiple, entre d’altres.

Aptes per a celíacs. Sense blat
Aquestes farines no contenen gluten i són barrejades amb altres cereals per fer pa. Per exemple, un pa sense gluten pot contenir farina de cigró, de fesol, de midó, de papa i/o farina de tapioca. Les farines sense blat ofereixen una varietat d’usos i qualitats aplicable com a base de molts tipus d’aliments. És recomanable refrigerar o congelar aquestes farines en recipients hermètics perquè conservin la seva qualitat, allunyant-ne la humitat i també les bestioles. Cal recordar que és essencial dur-les a temperatura ambient abans d’usar-les.
Podem trobar, per exemple, la farina d’ametlla, la d’amarant, la de fesol, la de llinosa, la d’avena, la de cacauet, la de patata, la d’arròs integral, la d’arròs blanc o la de soja. També apareix en aquest llistat la farina d’espelta, la de civada i la de blat de moro.

Regionals. Farines ètniques
Existeixen moltes altres farines per a panificació, espessidors, augment de volum i la unió dels ingredients en plats ètnics. Aquestes procedeixen dels aliments disponibles a nivell local i són una important font de calories, proteïnes i altres nutrients per a les persones d’aquestes regions. Moltes es venen en botigues d’aliments ètnics i ofereixen sabors únics així com particulars qualitats culinàries.
Alguns exemples són la farina de iuca, la de cigrons i la de chapatti, usades a la cuina índia; la Fufu, feta de plàtan i utilitzada a Nigèria; la Kamut, que prové d’Egipte i pot substituir el blat si es combina amb altres farines; la millet, també coneguda com a bajri o kurakkanm, s’empra a l’Índia i Pakistan; la denominada farina Teff, que conté el doble de ferro i tres vegades més calci que molts altres grans, s’usa per fer el pa etíop anomenat injera, i la farina de pa, feta de blat, s’usa a països llatins per fer les denominades “arepas”.