Publicitat
Terrassa

Prodigis. Infants que despunten

Són, en el millor dels sentits, nens sense vergonya, que no s´arronsen gens ni mica si han de posar-se davant d´una càmera perquè els facin fotos, si han de desfilar sobre la passarel·la o si han d´interpretar un personatge en un plató de televisió o de cinema, o al teatre. Són actors, models i ballarins en petit a qui l´objectiu de la càmera estima. I a més tenen prou desimboltura com per no tenir-li recança.

Malgrat la curta edat que per ara els acompanya, en Sandro, la Nicol, la Janet i en Guillem tenen, cadascun en el seu camp, i en diferent mesura, la llavor del talent dins seu. El cas més reeixit d´aptituds i reconegut és el del Guillem Cabrera, un nen que amb només 12 anys ja ha debutat com a ballarí en un dels temples mundials de la dansa clàssica, la Royal Opera House de Londres, a Anglaterra.

Un conte real
Vet aquí la història d´un vailet menut, en Guillem, nascut a Manresa, i que fins fa només un any i mig vivia a Sant Salvador de Guardiola, un municipi de la comarca del Bages situat a uns quaranta minuts de Terrassa. A la nostra ciutat, en Guillem hi venia de tant en tant perquè el seu pare, en Germà, hi té tiets. Ara, però, en Guillem viu tot sol, allunyat de la seva família, en una ciutat, Londres, que té més de vuit milions d´habitants.

És més, dos dels principals diaris britànics, The Guardian i The Independent, van parlar d´ell el maig passat. “El jove Guillem Cabrera Espinach està esplèndid com a William, el germà petit d´en Victor. Aquest és un paper substancial per a un intèrpret infantil, ja que requereix de dansa i de teatre, i en Guillem l´ha interpretat finament”, deia la crítica del diari The Independent. A The Guardian, la crítica de dansa Judith Mackrell escrivia: “Aguaitant en Victor i el seu germà petit (el seductor Guillem Cabrera Espinach), la Criatura és el teu pitjor malson”. La Criatura en qüestió era el monstre de Frankenstein. Aquesta va ser l´obra que en Guillem Cabrera va interpretar la passada primavera amb el Royal Ballet a l´escenari de la Royal Opera House. No era, però, la primera vegada que el jove bagenc pujava en aquest escenari. Abans ja hi havia interpretat “El trencanous”, juntament amb els companys de l´escola on estudia des de fa poc més d´un any, la del Royal Ballet de Londres.

A en Guillem, li ha agradat sempre el ball, des de ben petit. Per això, davant la insistència del petit, els seus pares van decidir apuntar-lo a una escola de dansa de Manresa quan tot just tenia 3 anys. Allà va anar aprenent i progressant fins que un dia les mestres van veure que en Guillem apuntava maneres. “Nosaltres pensàvem que, com que era l´únic nen que hi havia, volien mimar-lo perquè no es passés al futbol, al bàsquet o a alguna altra disciplina extraescolar”, assegura Germà Cabrera, el pare del Guillem.

Un bon dia va arribar la possibilitat que aquest jove de Sant Salvador de Guardiola fes les proves d´accés al Royal Ballet de Londres. Els seus pares pensaven que tenia poques opcions de ser acceptat però creien que així sabrien el nivell del Guillem i que no hi perdien res si s´hi presentava. D´entre els 500 infants que hi van acudir, només 12 van ser acceptats. Un d´ells va ser en Guillem, que ara combina a l´escola del Royal Ballet de Londres els estudis acadèmics que li corresponen per la seva edat amb els de dansa.

Tot i les primeres pors (marxar lluny de casa, viure en un altre país, parlar en un altre idioma…), en Guillem s´hi sent molt de gust i creu que ha après molt. “Tot i que mai se sap com acabaràs, el que m´agradaria és continuar en aquesta escola i d´aquí a vuit anys, quan hagi passat per tots els cursos, aconseguir entrar al Royal Ballet, perquè és una de les companyies més bones”, explica. “Farem mans i mànigues perquè continuï formant-se allà fins que l´escola ens digui que no millora i no passi de curs, o fins que ell se´n cansi”, afirma el pare.

De la mateixa manera que la família del Guillem s´ha hagut d´esforçar perquè el jove pugui gaudir del ballet, els pares de la Nicol i la Janet Romarís s´han hagut d´espavilar perquè les seves filles poguessin complir el somni d´aparèixer en una producció audiovisual. “Quan la Janet em va dir que li agradaria fer televisió o cinema, vaig començar a buscar informació. No tenia ni idea de com funcionava tot aquest món, però de mica en mica vaig anar-ne aprenent. Fins i tot em vaig comprar una càmera per poder fer fotos professionals a les meves filles”, explica Eunice Barea. Des d´aleshores, les dues germanes de Viladecavalls han participat en diversos curtmetratges (molts d´ells d´alumnes de l´Escac) i campanyes publicitàries, de la mateixa manera que han desfilat sobre la passarel·la per a algunes marques. “Ens ho passem molt bé”, senyala la Nicol, de 7 anys. “No tenim vergonya davant les càmeres”, afegeix la Janet, de 10.

A més dels càstings (n´acostumen a fer dos per setmana) i els rodatges, fan anglès, dansa i patinatge. No obstant això, saben que l´escola i els deures que els posen són el primer.

Futur incert
Tot i que el seu pare ho porta una mica malament ja que els “aixafa els caps de setmana”, li agradria que la Janet i la Nicol continuessin en aquest món. “Si elles diuen que no volen seguir quan siguin grans, em semblarà bé però tant de bo puguin seguir i gaudeixin amb això”, comenta l´Eunice, que les ajuda a preparar els guions. A hores d´ara, totes dues estan molt entusiasmades i pensen a continuar dedicant-s´hi en el futur. “Jo de gran vull ser professora, desfilar i fer d´actriu”, explica la Nicol. “Jo vull ser actriu i model”, diu la Janet.

Qui també participa tant en campanyes publicitàries com en passarel·les de moda i produccions audiovisuals és en Sandro Ballesteros. Aquest terrassenc de 10 anys es va introduir en aquest món quan en tenia 6. “Vaig adonar-me que era bastant fotogènic i ho vaig voler provar. La meva ma-re em va apuntar a una agència de models i vaig començar a fer anuncis”, explica en Sandro, que ja estava acostumat a posar davant la càmera, ja que el seu pare li havia fet diverses sessions de fotos.

“Tot aquest món de la passarel·la, la interpretació, la moda… M´agrada molt, gaudeixo moltíssim. M´agradaria poder anar fent coses, sobretot, com a actor”, destaca en Sandro, que fa un any que estudia teatre a l´escola Laura Jou de Barcelona. Segons el seu pare, aquest curs d´interpretació, l´està ajudant no només com a actor sinó també en altres camps ja que està aprenent a perdre la por i a adoptar l´actitud adequada a cada moment.

En Sandro ha protagonitzat diverses campanyes publicitàries i ha fet de model per a marques tan conegudes com Massimo Dutti, Lefties i Mango. Ha desfilat a la 080 Fashion Barcelona i, com a actor, la setmana passada va aparèixer al programa de sàtira política “Polònia”, interpretant els papers de Pedro Sánchez, Miquel Iceta i Albert Rivera en la seva infància. “Em va agradar molt, vam riure molt”, assegura.

A més, fa uns dies es va estrenar el curtmetratge “Marcianos de Marte”, de Fernando Trullols, on en Sandro interpreta el paper del fill del protagonista. “Per fer aquest curt li van assignar una coach, una noia amb qui va anar treballant setmanes abans del rodatge per saber com interpretar el seu personatge”, explica el Pere Ballesteros, pare del petit actor i model. “Ho vaig provar i m´ho vaig passar molt bé”, diu en Sandro, que va rodar durant tres dies per a aquest curtmetratge que explica la història d´en David (Miki Esparbé) que, vint anys després d´haver enviat senyals a l´espai i haver-se posat en contacte amb un extraterrestre, té el coet preparat per tornar-lo a veure.

“El més important és que s´ho passi bé, que vulgui fer-ho i estigui content”, reconeix Pere Ballesteros. I és que, tot i que hi hagi infants que brillin amb força en el camp de la música, la dansa, l´espectacle o els esports, és necessari no pressionar-los i deixar que descobreixin si realment els agrada i els apassiona prou com per acceptar els reptes i l´esforç que suposa dedicar-s´hi des de tan petits. 

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top