"Diga-li a la mama que faci pollastre i torrons..."

Salvat, anomenat "el poeta del poble" pel seu realisme, es definia com a "home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental" i explicava que escrivia sobre el que "tot ho he vist o viscut". Considerat avui un dels poetes més destacats del segle XX, bona part dels seus versos han transcendit gràcies a cantautors com Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat o Lluís Llach. El poema "Nadal", dedicat un dia en la més estricta intimitat al seu mecenes i bon amic Emili Badiella, s'inspira en un conte de Nadal en què descriu al·legòricament l'ambient prenadalenc modest i humil del seu entorn i del seu barri de la Barceloneta. Així es constata en una postal del 20 de desembre de 1921 que escriu a la seva filla Salomé des del sanatori de Cercedilla, on fa una cura de repòs: "Diga-li a la mama que faci pollastre, i torrons. Diga-li a l'oncle que pagui el xampany i que no sigui ranci; si acàs, que ho sigui el vi. Diga-li a la tieta que pagui les neules. A l'avi, que pagui el que falti, però el cas és que pagui". El pare posava fi a les línies amb unes paraules plenes d'esperança: "L'any que ve tu ja en faràs la dècima (2 anys), i aleshores el papa ho pagarà tot sol". La postal (vegeu imatge del poema adjunt) té com a protagonista una nena, que duu una nina a les mans, i que fa cara d'espantada al descobrir un soldadet amagat que la mira.