Elena - Marta Dinarès: "Moltes vegades ens pregunten si som la Marta o l´Elena"

El 4 de juny de l´any 1964 naixien a Terrassa l´Elena (a l´esquerra de la imatge superior) i la Marta Dinarès, dues bessones pràcticament idèntiques que anys més tard es convertirien en les grans de quatre germans.

Les dues parlen i es mo-uen de manera molt similar; per això, avui en dia encara hi ha persones que les confonen. "De vegades vaig caminant pel carrer i des de l´altra vorera em criden: ´Ei, Elena´, i jo els segueixo el corrent i els dic adéu", comenta la Marta. "La majoria de gent que ens coneix sap que tenim una germana bessona però de vegades se´ns acosta algú que no ho sap pensant-se que som l´altra i quan els diem que som bessones es queden de pasta de moniato", afegeix. És més, l´Elena explica que de joves feien atletisme i en carreres de relleus en què competien juntes moltes vegades sortia l´àrbitre a queixar-se que el primer i l´últim relleu l´havia fet la mateixa persona, quan en realitat un l´havia fet la Marta i l´altre, l´Elena.

Ara fa quasi 13 anys que totes dues treballen al Servei d´Educació de l´Ajuntament de Terrassa i segons expliquen les confusions han anat a més. "Moltes vegades quan una de les dues va a una reunió o a fer una xerrada ens han de preguntar si som la Marta o l´Elena per no equivocar-se", assegura la primera.

Les dues germanes van estudiar Ciències de l´Educació i comparteixen tantes coses que fins i tot es van casar el mateix dia. No obstant això, mentre que l´Elena es va separar al cap de poc temps, la Marta segueix casada i és mare de dos fills. Precisament aquestes situacions familiars i les experiències que han anat vivint des que van marxar de casa dels pares són el que ha fet que amb els pas del temps s´hagin anat diferenciant.

Tot i això, segueixen compartint passions i aficions i tenint un vincle molt especial, un lligam que no tenen amb els altres dos germans. A totes dues els agrada el contacte amb la natura, el cinema, el jazz, fer coses juntes, sortir amb els amics i sempre són les que organitzen totes les trobades, sortides, festes i sopars. A més, "encara que no tinguem exactament el mateix estil, som capaces d´anar per separat a una botiga i quedar-nos el mateix jersei o posar-nos el mateix dia les poques peces de roba que tenim iguals", destaquen.
Preguntades per si quan eren petites es van fer passar mai l´una per l´altra, asseguren que no es van intercanviar mai els papers. "Érem bones nenes", afirmen.