La tradició de la mona de Pasqua

Publicat el 09 d’abril de 2017 a les 04:00
Antigament, l’arribada de la Pasqua significava la fi de l’abstinència de Quaresma (una època de penitència) i per tant, el retorn a la llibertat. Segons la tradició cristiana, el Dilluns de Pasqua es podia tornar a la “normalitat”, i era per això que els plats s’omplien novament de viandes. Així ho relata Joan Amades en la seva obra, el Costumari Català. Aquí s’indica que, de postres, “era consuetud menjar mona”. Així, en les cases on hi havia infants es menjava la què els padrins lliuraven als seus fillols, mentre que a les llars on no hi havia nens, es compraven.

Sabem que la mona és un dels pastissos més típics de Catalunya però, d’on prové la tradició d’entregar-la el Dilluns de Pasqua? Doncs l’existència d’aquesta mona –entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida– està documentada per primer cop al segle XV, tot i que molts historiadors apunten que ja se’n menjava abans. Quan es feia a casa, era una espècia de tortell fet amb pasta de pa i era costum posar-hi ous amb la closca pintada de diversos colors, un per cada any a que a l’infant li era lliurada.

Per què se’n diu mona?
S’atribueixen diversos orígens plausibles que podrien explicar com va començar el costum de regalar la mona i, per tant, d’on provindria el nom. Un podria ser les “muníquies”, celebracions gregues dedicades a Artemisia. Un altre, les “pascorals”, festes que els pastors romans celebraven amb coques. O també podria venir de la festa cèltica de Beltene (l’1 de maig), quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament però, les pistes porten a l’àrab antic, on per “mûna” s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de “monus” (present o ofrena). En llatí, però, existeix també la paraula “munda” (plural de “mundum”), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.