Màcula

Ella, recolzada al capçal del llit, encén una cigarreta i contempla -sol fer-ho- el cos de l'estrany que jeu al seu costat. Desprès de l'orgasme s'ha quedat endormiscat, de bocaterrosa. Per l'edat, podria haver estat el pare amb qui mai no va poder comptar i que ja a penes és una ombra entre els amargs records de la infantesa. Li va esguardant el cabell gris, el coll solcat per les arrugues, les amples espatlles… fins que li atrapa la mirada una màcula marró a la pell, a mitja esquena: com una petita oreneta volant en picat, amb un precís perfil del contorn de la testa, les ales punxegudes, la cua bifurcada... Immediatament, un recel bleïdor se li vessa per les entranyes. A frec del basqueig, aixafa la cigarreta al cendrer, s'embolcalla amb el llençol, es lleva i deixondeix l'home. "Has de marxar ja", li diu. Ell fa un cop d'ull al rellotge i accepta, indolent, la indicació. Es vesteix, treu de la cartera uns bitllets que posa damunt la tauleta de nit, s'acomiada amb un succint: "Adéu. Que et vagi bé." i se'n va. I ella deixa caure el llençol que l'embolcava, s'acosta a la finestra i queda palplantada mirant a l'exterior, de besllum, com la model d'un pintor: nua; la cabellera revolta i caiguda sobre les espatlles; les cames, tremolejant, unides; a mitja esquena, la petita màcula marró a la pell amb la forma d'una oreneta volant en picat. De seguida, el veu creuar la plaça caminant a poc a poc entre un marejol gris de coloms, amb un caire abatut, vacil·lant, extraviat... I li fereix les galtes l'esmolat tallant d'un parell de llàgrimes d'esfereïment i nàusea, amargues com la fel, morboses com l'atzar i pesants com el destí.