Terrassa continua integrada en l’àrea de mercat residencial tensionat, un fet que condiciona el mercat del lloguer local. En aquest context, la Generalitat ha publicat un informe per clarificar la definició de gran tenidor, establint que ho serà qui posseeixi cinc habitatges en una mateixa zona tensionada. A Catalunya s’han declarat dues zones de mercat residencial tensionat: la primera amb 140 municipis declarada el 13 de març del 2024, on ja es va incorporar Terrassa, i la segona amb 131 municipis de l’1 de juliol del mateix any.
La interpretació del Govern posa el focus en la copropietat. Segons l’Agència de l’Habitatge, els percentatges de titularitat es sumaran per determinar la condició del propietari. Així, si algú té participacions en diversos immobles que sumen un 500%, serà considerat gran tenidor. Per exemple, tenir la meitat de deu habitatges equival a la propietat plena de cinc i, per tant, el lloguer s’haurà d’ajustar a l’Índex de referència. Aquest càlcul només és vàlid si els immobles es troben dins la mateixa zona tensionada. L’habitatge habitual també computa en aquest total, mentre que els apartaments turístics en queden fora.
Reaccions i impacte fiscal
El sector immobiliari alerta que la mesura genera “inseguretat jurídica”. Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el gerent de l’ens, Òscar Gorgues retreu a l’administració que s’inventi fórmules “enrevessades” per multiplicar els grans tenidors. A tot això s’hi suma un augment de la pressió econòmica sobre els propietaris a municipis com Terrassa, ja que l’impost de transmissions patrimonials s’enfila fins al 20% a partir de l’adquisició del sisè habitatge.
