"En general, els sants no els celebro"

Jordi Grau Martí
escultor terrassenc nascut l´1 de juny de 1961

Sant Jordi és una festa de cultura popular i precisament vostè fa art d´aquesta cultura. Quan i com va començar a dedicar-s´hi?
Vaig començar fa 35 anys, quan es van voler treure els gegants de nou al carrer. I va donar la casualitat que jo, tornant de vacances el maig (ja que treballava a Andorra), em vaig trobar que s´intentaven arreglar els gegants petits i m´hi vaig posar. I dels petits vam passar als grossos, i així de mica en mica vaig anar fent coses i fins ara.

Quantes figures haurà fet en tots aquests anys?
Més de 400.

Quina, d´entre totes, destacaria?
Ara precisament tinc al taller els Gegants de Martorell, que tenen un significat especial per a mi perquè són de l´any que va néixer el meu fill, el 1992, i són els primers professionals que vaig fer. A més, aquell any també vaig fer els de Sheffield (Anglaterra) i els d´Esparreguera.

De dracs, segur que n´haurà fet, però algun Sant Jordi?
Doncs mira, no. De fet, haig de dir que no tinc constància que hi hagi cap figura de Sant Jordi, almenys actualment.

I parlant de Jordis€ Què significa per a vostè dur aquest nom?
Doncs m´agrada, és molt català. Tot i que és un nom que els meus pares van escollir perquè era habitual quan vaig néixer, igual que Joan, que se´n diu el meu germà.

Què té d´especial el 23 d´abril per a vostè? Com el celebra?
En general, els sants, no els celebro, no sóc d´església. Però m´hi veig obligat perquè quan surto al carrer la gent em va parant per felicitar-me el sant. No obstant això, el que té d´especial el dia 23 d´abril per a mi és la Diada. La celebració de la llegenda de Sant Jordi, del dia de la rosa i del llibre. El conjunt de tot el fa un dia molt important com a diada, però com a sant no li dono tanta importància.