Adrià López: "Els estic eternament agraït des del primer dia"

L’Adrià López és un jove terrassenc de 18 anys que ha conviscut amb una família d’acollida durant 13 anys.

Amb quina edat es va separar dels seus pares biològics?
Als 3 anys. Ells no podien cuidar dels dos germans que érem. Ens van portar al la Fundació Busquets.

Com recorda el dia en què li van dir que havien trobat una família acollidora per a vostè?
Recordo perfectament el moment en què m’ho van dir. Estava a la fundació. Vaig sentir felicitat perquè va ser com un trencament de rutina. Tenia ganes de poder estar amb una família de veritat.

Com el van preparar per a l’acolliment?
Al principi només fèiem algunes sortides amb els pares d’acollida per anar agafant-ne l’hàbit i de mica en mica integrar-me en la nova família. Al cap d’un mes vam començar a fer visites a casa seva.

Com van ser els primers dies a casa de la seva família d’acollida?
Els primers dies van ser molt estranys perquè a la fundació sempre teníem un horari a seguir i amb la família no hi ha un horari tan estricte. Tot i això, no em va costar adaptar-m’hi perquè em feia molta il·lusió tenir una nova família.

Quants anys hi va estar?
Hi he estat des dels 5 fins als 18, és a dir, un total de 13 anys.

Què va suposar per a vostè aquell acolliment?
Una nova oportunitat per començar de nou en una altra família en la qual em pogués sentir estimat i jo estimar-los a ells.

Quina relació es va crear entre vostè i la seva família d’acollida?
S’ha creat un vincle molt fort. Jo ja els veig com si fossin els meus pares de veritat. Gràcies a ells he pogut conèixer grans persones, com la meva xicota. Per això i per moltes més coses els estic eternament agraït des del dia que van decidir acollir-me. De fet, l’acolliment acaba als 18 anys. Aleshores, pots decidir emancipar-te o seguir vivint amb la família d’acollida. En el meu cas vaig triar seguir vivint amb ells.