"Sóc una dona àrab amb una filosofia pròpia"

Va néixer a Casablanca, al Marroc. Amb 4 anys va instal·lar-se amb els seus pares a Can Palet. Actriu, model i cantant (aviat traurà el segon disc), la Fasi Ramdy ha tornat fa dos mesos a Catalunya després d’un llarg parèntesi de set anys al seu país d’origen, on s’ha retrobat amb les seves arrels. Ara s’estrena com a empresària.

De sempre ha volgut ser actriu?
Sí, això és el que em va empènyer, amb 16 anys, a anar-me’n a viure de Terrassa a Barcelona. Jo sempre he tingut una mentalitat molt creativa, molt independent.

Com s’ho van prendre els pares?
Ells sempre han tingut un mentalitat molt oberta. Eren una mica uns “hippies” de l’època. (Riu.) A Barcelona vaig començar a treballar com a model publicitària, i a estudiar teatre i cant. Al cinema, vaig fer un paper a la pel·lícula “Las hijas de Mohammed”, de la Sílvia Munt. Però on he treballat més al cine és al Marroc. L’últim projecte ha estat un paper al film “La nuit ardent”, del 2017.

Vostè també ha viscut a Madrid i a París. Però arriba un moment en què decideix instal·lar-se al Marroc. Per quin motiu?
En principi volia passar un any sabàtic allà, però me n’hi vaig quedar set! Volia conèixer millor les meves arrels i la màgia del Marroc va acabar captivant-me. Vaig viure a set ciutats diferents. A Tànger, Rabat, Casablanca, Marràqueix...

Aquests set anys l’han canviada molt com a persona?
Ha estat un viatge introspectiu. Sentia ganes de viure la vida més enllà de tenir un horari, treballar i dormir. Volia no deixar-me endur pel sistema. I, un cop vaig decidir acabar aquest viatge introspectiu de set anys al Marroc, vaig crear la meva pròpia marca de roba, accessoris i complements, Oumi.

Quina filosofia té la marca?
Combinar l’art i la moda. Jo ja havia tingut una botiga a Sabadell. Ara, a Oumi, treballo amb una artista portuguesa, Clo Bourgard, que plasma les seves creacions als meus articles. La meva tasca és de creadora. Parlo amb el sastre i li dono indicacions sobre la peça.

És una persona religiosa, vostè?
No, no ho sóc. Sovint dic que sóc una musulmana ‘light’, una dona àrab amb una filosofia pròpia.

Al Marroc, la dona avança cap a la igualat vers l’home?
Crec que sí. Al Marroc, cada cop hi ha més empresàries, ministres... Dones que estan obrint camí a altres dones i que són un mirall per a elles. Encara queda, però, molta feina per fer.