Un dolç amb molta història

La mona és una tradició del principat i València, sobretot, segons la qual els padrins regalen el Diumenge de Glòria o el Dilluns de Pasqua un pastís adornat amb ous als seus fillols. Tradicionalment, el pastís era un pa de pessic i els ous eren durs. Ara, però, les varietats són infinites.

El primer esment de la mona de Pasqua el trobem a "Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria" (València, 1474), el primer llibre imprès a la Península Ibèrica. En aquest, en una lloança a la Mare de Déu, s´escriuen els versos següents: "Vos deiunas contral satan quens mina ara paschau ab deu la dolça mona". Més enllà d´aquestes ratlles, resulta molt complicat resseguir la història d´aquest dolç fins als seus orígens. Amb la intenció de resoldre el misteri, s´han proposat diversos possibles orígens de la tradició, que la lliguen a celebracions antigues del món musulmà o greco-romà, totes elles en exaltació de la primavera i la fertilitat.
Sigui com sigui, la tradició, per molt que ens ho pugui semblar, és de tot menys original. Els padrins regales tortells (amb ous o sense) en diversos punts dels Pirineus. A Europa se celebra la Pasqua amb pastissos dolços i ous. A Itàlia, per exemple, s´elabora un pa de pessic en forma de creu anomenat "Colomba". I a Bulgària es fa un tortell dolç adornat amb ous pintats (kozunak).

I tot això, per què? Doncs perquè sigui quin sigui l´origen de la tradició, la Pasqua és sempre una celebració de la primavera, de la resurrecció de la natura després del llarg hivern, de la fertilitat i l´abundància. És en aquesta època, en que el dia s´allarga i les temperatures pugen, que les gallines comencen a pondre més ous, i què millor que aprofitar-ne l´excedent per fer-ne pastissos o utilitzar-los com a decoració?

Els ous, a més de simbolitzar la primavera, són també imatge de la fertilitat, com els pollets, o els conills de les tradicions germàniques, que aquí ens arriben embolicats amb paper de plata i fets de xocolata.

Així doncs, potser el menys important seria cercar-ne l´origen; trobem tradicions semblants arreu d´Europa i, de ben segur, com molts altres dels nostres costums, és el resultat de moltes capes de cultures diferents, acumulades des de temps immemorials.