La cuina italiana

La italiana és una cuina que, al cap de l’any, ens dóna moltes alegries. Els “risottos”, el tiramisú, els gelats, la pasta... Aquesta és una gastronomia que ha conquerit paladars d’arreu del món. El país de la bota ha exportat als cinc continents els seus sabors tradicionals a través de receptes que mai passen de moda i són infal·libles.

No sabem on sopar? I si anem a “fer” una pizza? El menjar italià sempre és un recurs per a qualsevol moment que, a més, a gairebé tothom agrada.

La pizza resulta, amb el permís de la pasta, el plat italià per excel·lència. La versió més acceptada és que la pizza moderna va sorgir a Nàpols cap al segle XVII. El cert és que aquesta base de massa de pa, generalment rodona i coberta amb salsa de tomàquet, formatge fos, espècies i molts altres ingredients al damunt és un dels tastos més internacionals.

Margarida o quatre estacions?
Un dels avantatges de la pizza en relació a altres receptes és que n’hi ha moltíssimes variants. Algunes de les més conegudes, en són la napolitana (feta amb tomàquet, “mozzarella”, anxoves, orenga, caparres i oli); la margarida, que duu tomàquet, albahaca i “mozzarella”, mostrant els colors de la bandera d’Itàlia (el vermell, el verd i el blanc); la quatre formatges; la quatre estacions, amb olives, salami i xampinyons; la tropical, en què no hi pot mancar la pinya i la tonyina; la barbacoa, amb la seva bona dosi de carn picada i quètxup; la “calzone”, tancada pels extrems...

De massa fina o més gruixuda (ara, fins i tot, en preparen de farcides); fetes al forn de llenya o bé elèctric; artesanals o congelades; una pizza de mida grossa, mitjana, petita... o només una porció. Les alternatives a l’univers de les pizzes són moltíssimes i de seguida fan venir gana. Als plats de pasta passa exactament el mateix.

Al dente
La pasta italiana la podem dividir en llarga (espaguetis, tallarins, “fettuccine”, “vermicelli”...); curta (macarrons, “rigatoni”; “gnocchi”; “farfalle”, “fusilli”...); i farcida (ravioli, tortellini, “cappelletti”, “agnolotti”... ).

Les possibilitats encara es multipliquen si tenim en compte que la pasta es pot banyar amb moltíssimes classes de salses (bolonyesa, carbonara, napolitana, “amatriciana”, “puttanesca”, al pesto...).

A part de la pasta i la pizza, els últims anys, de la cuina italiana també s’ha posat de moda el “risotto”, una recepta elaborada amb arròs i originària del nord d’Itàlia. Els “risottos” solen cuinar-se amb ceba, oli o mantega i vi blanc. Sovint es gratinen amb formatge. N’hi ha de diferents tipus. Tal vegada el més famós és el “risotto a la milanesa”, que es cuina amb safrà i formatge de Parma ratllat.