"Els berbers ho comparteixen tot"

Li encanta viatjar i ho ha fet per tot el món. Domina cinc llengües, català, castellà, anglès, francès i portuguès, i també una mica l’àrab. Va viure als Estats Units i a Brasil i, quan va tornar a Terrassa, l’any 2003, va obrir l’acadèmia d’idiomes Món Idiomes. Casada amb un berber, al que va conèixer fa deu anys, en un viatge al sud del Marroc, està involucrada en projectes solidaris.

Viatjar és una de les seves passions més destacada.
M’agrada molt. Sóc filla de Viladecavalls i vaig estudiar Relacions Laborals a Lleida. I després vaig anar als Estats Units, a estudiar llengües i Administració d’Empreses. Allà vaig fer de professora. Després vaig anar a viure a Brasil, on vaig estar escrivint un llibre que no s’ha publicat. Quan vaig tornar, l’any 2003, vaig obrir l’escola d’idiomes. També estic molt involucrada en el tema de les ONG.

Amb quines col·labora?
Amb una de l’Índia i amb Porta “la llum” al Sàhara. I també amb Petits Detalls. Estic molt involucrada amb tot això. El que fem, bàsicament, des de l’any 2011, són viatges culturals i solidaris.

Van dos cops a l’any al Sàhara.
Sí, per Setmana Santa i per Cap d’Any.I venen tot tipus de persones, alguns sols, altres en família i de tots llocs. La gent s’ho va dient. Allà estem molt en contacte amb la gent i els hi portem les “Maletes solidàries”, amb roba, sabates, joguines i material escolar. I fem l’entrega nosaltres al poble de Haroune. Els hi donem a un per un, no els hi deixem i marxem.

Quin balanç fa d’aquest projecte després de set anys?
És un granet de sorra d’una muntanya molt gran, però si tothom fes alguna cosa per algú, el món aniria millor. El menjar el tenen i tots els nens mengen, i això és important. Però els hi falten coses extres com les sabates o el material per l’escola. Tot és de segona mà o nou i seminou.

A un d’aquests viatges, va conèixer el que ara és el seu marit.
Sí, ell va néixer a aquest poble, a Haroune. El vaig conèixer fa 10 anys, i ens vam casar fa quatre. Ell és berber. Ell està allà i jo aquí i ens anem veient. Allà vaig veure les necessitats que tenien.

Es porta bé això de la distància?
Com que no tenim fills, bé. Sóc una persona molt dedicada la meva feina i m’encanta, i el meu temps lliure el dedico als altres.

Quants idiomes parla?
Cinc. Català, castellà, francès, anglès, i portuguès. I també una mica d’àrab.

Què li va xocar més quan va conèixer aquesta zona?
Jo em conec molt Marroc i la zona del nord no té res a veure amb la del sud, estan més endarrerits, tot i que, durant aquests deu anys, he anat notant algun canvi. La dona allà ha de cuidar els seus fills i estar a casa. A Casablanca, et sembla que estàs a Barcelona, perquè les noies van més a l’europea. A Haroune, les dones van totes tapades. I no tenen aigua corrent, les cases encarar són fetes d’adob, no tenen electricitat i hi ha molt per fer. És com si aquí tiréssim seixanta anys enrere.

Quins trets de la cultura berber la van sorprendre?
Abans d’anar al Marroc, quan era als Estats Units, vaig fer dos amics que havien fet la volta al món amb bicicleta, i em va xocar molt perquè em van dir que al país on s’havien sentit més ben tractats era el Marroc.

I és així?
Sí, ells, tot el que tenen, t’ho donen i ho comparteixen. Parlo del sud del Marroc, que és la zona que conec més. Allà t’ho donen tot, són molt hospitalaris. I estar al mig del desert és espectacular i et dóna molta pau.

Vostè ha viatjat molt. Li queda algun lloc on anar que li faria especial il·lusió?
Aniria a tot arreu. Però aquest estiu vull tornar a Uganda. Hi vaig estar dues vegades l’any passat, i aquest any hi tornaré. Quan vaig allà faig de voluntària i, com sóc professora, faig moltes activitats amb els nens de l’orfenat i vull anar allà per estar amb ells. Tinc molta amistat amb ells.

Queda molt per fer.
Primer només pensava en el Marroc, però quan vaig visitar l’Àfrica negra, vaig comprovar que estan pitjor. Sobretot el tema del menjar. L’educació és la clau de l’èxit perquè hi ha moltes malalties i s’ha de treballar.

En els darrers mesos hi ha hagut notícies de males praxis a algunes ONG força conegudes. Això perjudica les altres?
A nosaltres no, perquè nosaltres fem una activitat molt petita.

Però aquestes coses fan mal.
I tant. Hi ha molta gent reticent i aquestes notícies fan mal. Però, a Petits Detalls, el 100 per cent va destinat a l’orfenat i quan viatgem ens ho paguem tot.

A Occident també hi ha molta gent que ho passa molt malament.
N’hi ha però a un altre nivell. He estat fa poc a Brasil i segueix havent-hi molta gent al carrer, sense sostre. I és un país molt gran, amb molts recursos.

Vostè es considera una persona sense arrels.
Sóc ciutadana del món. També penso que a la gent se la posa a un sac, depenent del país d’on és. I no, cada persona és diferent. No sóc gens materialista i la vida m’ha donat moltes oportunitats. Sóc molt positiva i no em fa por res. Només vull viure i ser feliç, i que la gent sigui feliç. És important el respecte, respectar als altres i que et respectin.

Aconseguir un món millor és possible o és un tòpic?
Crec que hi ha molt materialisme, però tinc claríssim que hi ha més persones bones que dolentes. I si tots volem, podem fer-ho. Sóc una persona molt positiva.