"Els tímids i els que tenen sentit del ridícul són els millors actors"

Paco Burguillos va començar a fer teatre "als 8 anys, al col·legi dels Salesians, on estava intern". Ja en té 77 i pràcticament encara no ha pa-rat.
Ara mateix "estic assajant ´Paco viene de Francisco´, una obra més o menys autobiogràfica escrita per mi, amb la companyia Mú; ´Las últimas preguntas´, amb Qollunaka, i ´Pobres pero honrados´, amb Menos es Más, alhora que preparo pel meu compte ´Las últimas lunas´ i represento ´Tot assajant... un clàssic´, amb Qollunaka, ´En primavera y en otoño", amb Menos es Más, i "El traspàs", amb Punt i Seguit, en un paper petit que alterno amb un altre actor", explica.

"El teatre em serveix de teràpia. Deixo el Paco i sóc un altre. Desconnecto", afegeix. És autodidacte i es considera "intuïtiu".

Des que va arribar a Terrassa l´any 1984, ha fundat sis companyies a la ciutat però ja n´havia creat d´altres a la Llagosta i en altres poblacions on vivia abans. "He creat alguns grups partint de zero, amb gent que no havia actuat mai abans", diu, encara que puntualitza que "la majoria no eren competitius".

Tanmateix, assegura que "el nivell del teatre terrassenc és molt alt" i que hi ha companyies amateurs "que no tenen res a envejar a les professionals".

Per a ell, el "teatre amateur és cor i il·lusió". La pega és que "no només no cobres sinó que generalment et costa diners" però no li importa perquè els resultats són molt "gratificants".

Ell és dels que prefereixen la comèdia i sosté que "si el que actua s´ho passa bé, el públic també". Reconeix, és clar, que fer riure "és difícil" però també considera que "el drama quan no està ben fet és terrible" i que "quan estàs fent un drama costa més de desconnectar a l´acabar l´assaig o la funció".

Dels papers que ha interpretat, en recorda molts amb satisfacció. "He fet de cardenal, de feixista, de director teatral... He interpretat Mihura, Jardiel Poncela, Dario Fo... I estic orgullós del monòleg final de l´obra que estic fent amb Qollunaka."
Diu que "és més fàcil actuar que dirigir perquè quan només actues no t´has de preocupar de res més". A més, "el director s´ha d´enfrontar als egos dels actors". També opina que "els tímids i els que tenen sentit del ridícul són millors actors. Els tímids treuen tot el seu potencial quan es transformen en una persona diferent dalt de l´escenari", assegura. En canvi, no li agraden els que "van de graciosos".