"No es creien que jo era el professor"

Jaume Aulet va acabar la carrera a la UAB el juny de 1982 i l’octubre del mateix any ja hi estava treballant com a professor de Literatura de primer. Era tan jove que “el primer dia de classe els alumnes no es creien que jo era el professor. Es van pensar que era una ‘novatada’. El segon dia, quan em van tornar a veure allà, ja s’ho van començar a creure”. Gairebé trenta-sis anys després, continua donant-hi classes.

Diu que la universitat “ha canviat molt. S’ha anat transformant i ara hi ha una maquinària administrativa que deixa les persones, els professors i els alumnes, en segon terme. Abans els plans d’estudis eren més oberts i senzills, ara tot està molt reglamentat”, assegura i afegeix que la burocràcia també “ha inventat un argot propi. Ara de Consergeria en diuen Servei logístic i Punt d’informació i de Secretaria, Unitat integral de suport administratiu. I volien canviar el nom de la facultat de Lletres pel de Ciències Humanes! La facultat de Lletres és de les poques que queden que engloben totes les disciplines humanes en un sola facultat, encara que Psicologia i Pedagogia ja en són fora”.
Ell es va matricular a Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Catalana, “gràcies a l’Eudald Puig que durant el batxillerat a la Tecnos m’havia encomanat una gran passió per la literatura. Ara intento transmetre-la als meus alumnes, combinant-ho amb la part rigorosa i acadèmica. M’ho passo bé fent classes i això els alumnes ho noten i ho agraeixen”, explica. Ha arribat a fer classes “amb un sol alumne matriculat. Era una classe de doctorat. Ara ja no seria possible, no és rendible. Aquest any tinc una classe amb vuit estudiants però el curs que ve com a mínim hauran de ser deu”.

De la seva època d’estudiant recorda les “assemblees, sobretot la de quan van detenir Els Joglars. Hi va haver gent que es va quedar tota la nit al campus, protestant. Jo venia de la Tecnos i allò era tot un altre món”.

També es recorda de “la ‘ruta Ho Chi Minh’. Encara la faig, Baixo del tren a l’estació de Bellaterra i vaig a peu fins al campus per tal de fer exercici”.