"Hi havia una gran sensació de llibertat"

Domènec Ferran va “viure la Transició estudiant a l’Autònoma” i recorda que “hi havia una gran sensació de llibertat. Eres allà al mig del bosc i senties que podies fer el que volguessis”. També recorda “les vagues i manifestacions. Els ‘grisos’ no anaven al campus però te’ls podies trobar si anaves en manifestació fins a Sabadell Sud”.

De les classes recorda que “a primer de carrera només érem quatre o cinc nois, la resta eren noies. N’hi havia dues de Terrassa que ara són professores i amb les que continuem éssent amics”. També ha mantingut les relacions d’amistat amb alguns dels professors, com “la Tere Camps i l’Eudald Carbonell” i es recorda força de José Enrique Ruiz Domènech, Jaume Sobrequés, Joaquim Nadal i Eduard Porta “que ens portava als museus i centres de restauració. I hi havia una professora boníssima d’Art Precolombí però n’he oblidat el nom. Amb la majoria de professors, a més, el tracte era molt familiar”.

Va fer les especialitats “d’Art Contemporani i Medieval”. Un bon record que conserva és el de “l’oportunitat de muntar un grup de recerca de grafits medievals. Vam fer unes excavacions a Sabadell. Va ser una iniciativa dels propis alumnes de la classe de l’Eudald Carbonell”. Tanmateix, no tot era estudiar. “Ens ho passàvem molt bé a les festes del departament d’Art. Fèiem molts dinars i sopars”.

El que no sempre era tan divertit era anar i tornar del campus. “Tenia un 600 i era tan vell que el seient de l’acompanyant es va rovellar i podrir. Un dia es va trencar tornant cap a Terrassa. No recorda amb qui anava però va caure de cul a terra i ens vam donar un bon ensurt”, explica.

Va compaginar la carrera amb la feina “treballant en una empresa de pastisseria industrial i al Socialet quan funcionava com a cinema” i amb la ‘mili’ a Leganés. “Els professors donaven moltes facilitats als estudiants que feien el servei militar i ens permetien examinar-nos fora d’hores i en cap de setmana, quan veníem de permís”.
A més de la carrera, també hi va fer un màster, “que aleshores en deien magister”, de Museologia.