"Imitava l´estil de poetes famosos"

Miquel Pujadó va arribar a l’Autònoma “amb setze anys, a punt de fer-ne disset. La idea era estudiar Dret però als quatre dies ja havia vist que allò no era per a mi”, explica.

El curs següent es va matricular a Filologia Catalana. “Recordo que com que érem pocs teníem una relació molt estreta amb els professors”. Va tenir professors “molt bons com Jordi Castellanos, Joaquim Molas, Joaquim Nadal, que va desapareixer quan el van elegir alcalde, Josep Romeu... Un dia, quan ja havia acabat els estudis, l’any 1985, em vaig trobar el Joaquim Molas pel carrer. Estava amb el Jordi Sarsanedas, que tot parlant em va proposar d’escriure un article per a la revista Serra d’Or. Encara hi col·laboro”.

Entre les anècdotes viscudes n’hi ha alguna de ben sonada. “El professor Jordi Castellanos ens va encarregar un treball de grup sobre el poeta J. V. Foix. El treball el vam fer seriosament però, a més, ens vam inventar un poema suposadament inèdit de Foix. El vaig escriure jo. Si agafaves la primera lletra de cada vers es podia llegir el nom del professor”, recorda. Però no va acabar aquí. “Quan es va celebrar a Terrassa la Festa Literària de la Nit de Santa Llúcia vam enviar als organitzadors una falsa carta de Salvador Espriu excusant la seva assistència amb un poema inèdit, que també havia escrit jo. I s’ho van creure!”

Pujadó també recorda l’ambient “tan animat” que hi havia al campus. “Jaume Sisa hi va actuar gratis, dins d’un cicle d’activitats que es deia Setmana Viva. Com que feia calor, unes companyes de classe es van treure les samarretes, amb tan mala sort que van sortir a TVE ensenyant els pits i els seus pares les van veure”. Ell també va actuar, un altre dia. “Vaig cantar al bar amb la Marina Rossell i el Quintín Cabrera. Vam ajuntar unes taules per tal d’improvisar un escenari”, recorda.

També explica que “durant la carrera vaig demanar tres pròrrogues de la ‘mili’. Quan ja no en podia demanar cap més, me’n vaig deslliurar per excedent de contingent”.