L'al·lèrgia a aliments a Espanya: molt per fer

Ángel Sánchez Sanz
President de l’Asociación Española de Personas con Alergia a Alimentos y Látex (Aepnaa)

L' al·lèrgia als aliments és un problema de salut que afecta cada vegada a un major nombre de persones. Tot i que no hi ha estudis epidemiològics, s’estima que a Espanya al voltant d’un 6% de nens en edat escolar i un 2% d’adults tenen al·lèrgia a un o més aliments.

Viure amb una al·lèrgia alimentària no és fàcil. Els adults al·lèrgics i els pares de nens amb al·lèrgia vivim en una contínua vigilància, i des de nens hem d’aprendre a controlar el que mengem i a identificar una reacció al·lèrgica. Això té un clar impacte en la nostra vida escolar, a la feina i en les nostres relacions socials, que es veuen afectades pel fet de ser al·lèrgic. Viure en permanent estat de vigília genera elevats nivells d’ansietat i frustració en les persones que la pateixen i en les seves famílies. Prevenir les reaccions és fonamental i encara que en els últims anys hi ha hagut avenços molt importants, com l’aprovació del reglament europeu que obliga a informar de l’etiquetatge de 14 al·lèrgens (hi ha més de 170 aliments que provoquen reaccions al·lèrgiques), encara queda molt per fer. Posem dos exemples.

Cal que els més vulnerables, els nens i nenes al·lèrgics, disposin d’un entorn escolar segur. Això suposa que no només el menú escolar estigui adaptat a les seves necessitats, sinó que el conjunt de les activitats al centre educatiu ho tinguin en compte perquè el nen al·lèrgic pugui participar d’elles. I, en cas de reacció, al centre han de saber com utilitzar la medicació, inclosa l’adrenalina, que és el nostre salvavides en cas d’anafilaxi.

També cal millorar la informació sobre al·lèrgens que ofereix l’etiquetatge dels aliments envasats, ja que entre els 14 aliments que inclou el reglament europeu en falten alguns de molt importants al nostre país, com els llegums o el préssec.

Les persones amb al·lèrgia als aliments no estan malaltes, poden fer esport, treballar, estudiar o viatjar. Únicament han d’evitar l’aliment o aliments que li provoquen reacció, ja sigui al consumir-lo, per contacte o fins i tot per inhalació. Per a això és necessària la col·laboració de tota la societat, i és el que AEPNAA fa des de 1996.