Els guardians del bosc

La Base Pi és el lloc amb la millor visibilitat de Terrassa i del seu voltant i és el nom de la base d'operacions dels Voluntaris Forestals de Terrassa.

Algú podria pensar que la nomenclatura fa referència al nombre més estudiat i famós de les matemàtiques, però res més lluny de la realitat. Es diu així per l'enorme pi que fa d'únic aixopluc dels homes (i alguna dona) que cada cap de setmana d'estiu es passen vuit hores diàries amb els ulls clavats a l'horitzó egarenc a l'aguait de possibles incendis.

La manca de sofisticació en el nom escollit per l'enclavament més estratègic dels voluntaris forestals és un reflex de l'esperit sincer i tarannà senzill d'aquest cos imprescindible per a la prevenció i extinció dels incendis a Terrassa i arreu de Catalunya. Voluntaris Forestals Terrassa és el nom propi de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de la ciutat, un col·lectiu format per unes quinze persones molt implicades i entregades de forma completament voluntària a la prevenció dels incendis a les zones boscoses, tot i que també presten la seva ajuda i el seu saber fer en festes tradicionals (com ara el Nadal) o festes majors (s'encarreguen de vetllar perquè res no espatlli el castell de focs, per exemple). Els guia l'amor a la natura. Enrique Mañas, per exemple, un dels més veterans de l'agrupació, amb 62 anys i més de 15 com a voluntari, admet que s'implica pel seu amor cap a la muntanya. "Sóc més de camp que Sant Isidre", diu amb sinceritat. Aquest treballador de manteniment assegura que li encanta la muntanya: "Allò que m'agrada, el vull defensar. És un tresor enorme que tenim i l'hem de cuidar".

capacitat de mobilització

Si bé hi ha 15 voluntaris actius, que cada cap de setmana -i també els dies laborables si cal i es pot- es posen l'uniforme groc, l'ADF podria arribar a mobilitzar 40 o 50 persones si fos necessari. En total, donats d'alta hi ha unes 200 persones. El més jove té 19 anys i el més gran és en Jaume Galofré, de 83 anys, que segueix revisant cada any els camins de Terrassa i és l'autor "del millor i més detalla mapa cartogràfic de la ciutat".

Tot i que voluntaris, les ADF són un cos regulat per la Generalitat, que les va crear l'any 1986, després dels grans incendis d'aquell any a Montserrat i també a Sant Llorenç del Munt. Precisament, l'incendi de Sant Llorenç, a la zona de Les Pedritxes, va ser el primer en què va intervenir Enrique, desbrossant i fent tallafocs, quan encara no existien les ADF. "Quan vam veure el foc, mitja Terrassa va anar a ajudar. Els Bombers no podien assumir el foc tan gran que es va provocar. Tot era molt improvisat. Vam anar amb la meva germana i el meu cunyat, deixaves el teu DNI i et cridaven per ajudar", explica.

Avui dia per adquirir el carnet groc, amb el que pots estar de vigilància, però que també et permet intervenir en les "zones calentes", s'han de superar unes proves teòriques i pràctiques dirigides pels Bombers.

Des de la creació de les ADF, la "professionalització" del cos i els mitjans han anat evolucionant molt. En el cas de Terrassa, l'ADF es va crear el 1987, mitjançant un acord entre el Centre Excursionista, l'Ajuntament i els propietaris forestals. Més tard, el 1996, es va constituir Voluntaris Forestals de Terrassa, l'entitat sense ànim de lucre que és l'encarregada de dur a terme les tasques de vigilància, prevenció i extinció d'incendis dins de l'ADF egarenca.

els primers a arribar

En aquests moments l'ADF disposa d'un uniforme de treball estandarditzat. El seu equip de protecció individual (EPI) està format per casc, guants, mascaretes, ulleres, llanternes, a més d'un uniforme de cotó i botes. Entre els mitjans per dur a terme la seva tasca compten amb tres vehicles d'aigua, tipus pick-up, amb un dipòsit de 500 litres. També poden fer servir un camió amb una cisterna d'aigua de 7.500 litres, propietat d'Eco-equip, en cas de necessitat. Tenen un vehicle per a transportar voluntaris en cas d'incendi, un altre per a la revisió de camins, que és propietat de Protecció Civil, i un últim vehicle de comunicacions si es produeix un gran incendi.

Els voluntaris forestals estan sobre el terreny. Acostumen a ser els primers a arribar i començar a actuar contra els incendis. "Coneixem el terreny com la palma de la nostra mà", comenta Toni Granados, secretari de l'agrupació de Terrassa. La seva predisposició és total, però també tenen molt clar que els professionals són els Bombers. "De seguida que veiem una columna de fum, som capaços de saber el lloc exacte, pràcticament, del foc. De seguida, avisem a control central perquè sàpiga on anem i ens desplacem al lloc de l'incendi. En paral·lel avisem a Bombers", relata Granados. "Un cop arriba Bombers, ens posem a la seva disposició i actuem sempre sota la seva supervisió", aclareix.

Un cap de setmana d'estiu qualsevol per als voluntaris forestals comença a les 10.30 hores al seu local. Allà, un cop organitzada la guàrdia per equips i revisats els equips de protecció individual, agafen els vehicles necessaris per a la vigilància. S'asseguren que porten una tauleta amb GPS perquè els equips d'emergència els puguin localitzar en cas que sigui necessari i enfilen cap al parc de Bombers de Terrassa per informar-los del dispositiu d'aquell dia. A continuació, se'n van a la Base Pi, la seva base central presidida per un pi de més de 20 anys. Allà, després de fer inventari de tots els equips, la vigilància comença a les 12 hores. Paren per dinar i tornen al seu lloc fins a les 20 hores.

En dies d'alerta per elevat risc d'incendi, la vigilància ha de ser estàtica, és a dir, que han d'estar drets fora del cotxe, amb els prismàtics en mà, i sense poder perdre de vista la ciutat en els 360 graus. Si hi ha un incendi, se'n va a sufocar-lo, però "mai es deixa la Base Pi sense vigilància", matisen. Aquesta central d'operacions, ubicada a Can Gonteres és estratègica per la seva situació. Es veu tota la ciutat, La Mola, Viladecavalls i Rellinars, i té connexió ràpida amb les carreteres. No és l'únic punt de vigilància de l'ADF. També hi ha un altre a Can Petit, a Can Parellada i a Les Martines.

gran dedicació

La seva dura tasca té recompenses. A més de veure com en els últims anys "ha augmentat molt la conscienciació de la societat sobre la necessitat de cuidar els boscos i evitar incendis", assegura Toni, els omple de satisfacció quan els veïns reconeixen la seva dedicació. "Més d'un cop que ens han vist sota el pi hores i hores han vingut a portar-nos aigua o també fruita. És molt d'agrir", sosté Granados. Ell, informàtic de professió, fa deu anys que està a l'agrupació de Terrassa, perquè "sentia la necessitat de col·laborar per protegir la natura".

El seu compromís salva qualsevol obstacle. Va demanar permís a la feina per poder anar a col·laborar en els devastadors incendis de La Junquera de 2012. Com ell, la resta de voluntaris, disposats a sacrificar temps d'oci i restar estones amb la família per cuidar els boscos.w