Cocaïna a nom de la seva mare

El cas va arribar al Tribunal Suprem, però ja han acabat les possibilitats de sortida per al terrassenc acusat de rebre per correu un paquet de cocaïna que va arribar a nom de la seva mare i a casa de la seva àvia. L'alt tribunal ha confirmat les sentències que imposaven al reu sis anys i un dia de presó i 196.925 euros de multa per tràfic de drogues. Per rebre hamaques impregnades de cocaïna.

El periple policial i judicial va començar en la primavera del 2017. L'acusat (o una altra persona en el seu nom) va encarregar l'enviament de cocaïna des del Brasil a Espanya i la droga va viatjar amb avió i va arribar per correu postal.

El paquet va ser detectat en un control policial en el centre de càrrega de l'aeroport de Barajas, a Madrid. La persona remitent de l'embalum era una dona. La destinatària, també: la mare de l'acusat. En efecte, el nom de la progenitora figurava en el paquet postal i l'adreça també corresponia a una familiar directa: a la seva àvia.

Així, la mercaderia va arribar al pis de l'àvia de l'acusat, en les proximitats de la carretera de Matadepera, al juny del 2017. Abans, la policia havia sol·licitat a un jutge que el paquet continués el seu circuit de lliurament de manera controlada. La policia estava al corrent del recorregut. El 12 de juny, a les onze del matí, el paquet va arribar al domicili, a casa de l'àvia. La mare de l'imputat estava en l'habitatge.

Ha arribat això per a vostè. Havia de signar la recepció. La va signar, i va ser detinguda. I la mercaderia, intervinguda. Els treballadors que li van lliurar el paquet eren guàrdies civils.

Autorització judicial mitjançant, els guàrdies van obrir l'embalum. Contenia dues hamaques i diverses peces de roba. Gens anormal si no fora pel que hi havia dins de les hamaques: en una hamaca es van detectar 519 grams de cocaïna, amb una riquesa del 21,6 per cent; en una altra, 492 grams de la mateixa droga, amb idèntica puresa.

La mare estava detinguda. Ella va signar la recepció del paquet amb coca que anava al seu nom. Però la malifeta es va desfer i el fill va assumir la responsabilitat: era ell, i no la seva mare, el destinatari real d'allò. La mare va recuperar la llibertat. El fill la va perdre. Va ser detingut, imputat pel jutjat d'instrucció número 1 de Terrassa, processat, acusat i ara, definitivament condemnat pel Tribunal Suprem.

Primera Sentència

L'Audiència Provincial de Barcelona va dictar la primera sentència condemnatòria al gener del 2018. Declarava culpable a l'acusat d'un delicte consumat contra la salut pública, relatiu a substàncies que causen greu mal a la salut i en quantitat "de notòria importància". La pena: sis anys i un dia de presó i una multa de 196.925 euros. El tribunal considerava provats els fets: el processat havia encarregat el viatge de la droga per a vendre-la aquí, per a traficar amb ella.

La defensa va apel·lar aquesta primera resolució, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la sentència: recurs desestimat. Però el lletrat i l'acusat no es van donar per vençuts i van pujar un esglaó més: recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

S'han acabat les opcions d'escapatòria. El Suprem també ratifica les resolucions prèvies. La representació del processat va al·legar infracció de llei per quatre motius. Un: no s'havia aplicat en cap moment la circumstància de col·laboració amb la Justícia, que hauria atenuat la pena perquè l'acusat havia cooperat amb les autoritats.

Segon motiu: tampoc s'havia aplicat bé la consideració d'una temptativa, i no d'un delicte consumat. Tercer: s'havia aplicat de manera inapropiada el tipus agreujat. El quart: s'havien vulnerat drets del reu en les diligències de lliurament controlat i d'obertura del paquet postal, perquè s'havia violat la correspondència i el secret de les comunicacions; segons la defensa, aquesta prova havia de ser nul·la. I cinquè argument: la multa era desproporcionada.

Per a la defensa, estava clar que l'acusat no era l'amo del paquet i que no va disposar de la mercaderia. Ni la seva mare ho va tenir a les seves mans, perquè els funcionaris no van arribar a lliurar-li. Ell no va rebre res, ni va disposar de res, ni va posseir res.

Pla rector del transport

El reu no era aliè "al pla rector de l'operació del transport de droga", havia dictaminat l'Audiència Provincial. Coneixia el pla, havia donat el nom de la seva mare, i la direcció de la seva àvia, i va controlar els temps de l'operació, segons aquella sentència: "El fet que no hagi tingut la disponibilitat directa del paquet en si no pot exonerar-li". L'inculpat no pot beneficiar-se "d'un grau d'execució imperfecta". Per a la segona sentència, és evident que l'acusat, amb la seva acció, va permetre que s'activés el transport de la droga fins a Espanya, "atenent la sol·licitud dels remitents de proporcionar el nom del destinatari i l'adreça a la qual fer arribar la droga. Sense aquestes dades "el lliurament no hagués estat possible".

La mera possessió de la substància implica la comissió del delicte, agrega el Tribunal Suprem, que al·ludeix a la jurisprudència per a sustentar la seva decisió. Tractant-se d'enviament de droga per correu o un altre sistema de transport, "és doctrina consolidada que si l'acusat hagués participat en la sol·licitud o operació d'importació, o bé figurés com a destinatari d'aquesta, ha d'estimar-se-li autor d'un delicte consumat, per tenir la possessió mediata de la droga remesa". Queda consumat el delicte si l'acció de l'imputat origina "un trasllat geogràfic de l'estupefaent", encara que l'imputat no arribés a posseir la droga per haver estat interceptada abans del lliurament.

Per a la Justícia, es dedueix que "va haver-hi un coneixement i disposició de la mercaderia" per part de l'acusat. Va haver-hi "possessió mediata de la droga", sense que la intervenció de la Guàrdia Civil impedís la consumació del delicte.

L'Audiència Provincial havia declarat el seu convenciment que el processat estava de connivència amb el remitent, que coneixia i esperava l'enviament, per la qual cosa, segons el Tribunal Suprem, "considera acreditada la seva intervenció conscient en el delicte".

Respecte de la violació d'intimitat per l'obertura del paquet postal, i la consegüent petició de nul·litat formulada per la defensa, el tribunal fa seus els arguments anteriors: tal al·legació degué formular-se en el tràmit de qüestions prèvies en el judici, i no en la dels informes finals. I la multa imposada és l'adequada: la quantitat de 192.925 euros equival al valor aproximat que hagués aconseguit la droga en el mercat il·lícit. La droga que va arribar en hamaques a Terrassa, a casa de l'àvia del condemnat i a nom de la seva mare.