Publicitat
Terrassa

“El 155 va ser l’expressió més descarnada de debilitat de l’Estat”

L’exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull va deixar ahir la presó de Lledoners amb Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn per comparèixer davant la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El polític terrassenc va ser qui més va entrar a fons en les conseqüències de la intervenció

per part de l’Estat de l’administració catalana i va agrair el paper dels treballadors de la Generalitat i els alts càrrecs després de la destitució del Govern. "Han estat els garants que el 155 no esbudellés l’ànima de les polítiques" de la Generalitat. Van ser "la primera línia de resistència davant l’ignomínia de l’article 155".

Rull va afirmar que "els forts pacten" i només "els febles imposen" i, en aquest sentit, va defensar que l’aplicació del 155 a Catalunya va ser "l’expressió més descarnada de la debilitat de l’Estat".

Rull va ser el cinquè exconseller en participar en la comissió del Parlament després que, anteriorment, ho fessin Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Joaquim Forn.

En la seva intervenció, Rull va asseverar que "des de l’odi i la rancúnia no es construeix absolutament res" i va defensar que "aquestes no han estat mai les eines del sobiranisme democràtic".

Va assegurar que, malgrat la seva aplicació, "no es va sentir" cessat pel 155 i que va seguir "exercint" com a conseller fins que es va constituir el Govern de Quim Torra. En aquest sentit, va indicar que cap "decisió transcendent" a Territori es va prendre sense ser comentada amb ell fins i tot després del 155, ja que per ell i el seu equip "era fonamental dibuixar una estratègia conjunta per resistir" la intervenció de l’autogovern català.

Per Rull, la suspensió de l’autonomia "va acreditar que no hi havia límit" en l’actuació de l’Estat, al qual "li són indiferents els elements bàsics del benestar dels catalans". Segons el parer de l’exconseller, però, "els dics de contenció" posats per ell i els seus col·laboradors en el Departament "van funcionar raonablement bé", malgrat la qual cosa el 155 va comportar perjudicis en la llei de canvi climàtic, la de ports o el decret d’energies renovables, segons va explicar.

Legitimitat democràtica
Igual que Forn, Rull va dir que "ho tornaria a fer, sí, però en molts aspectes millor", ja que "calia arribar fins al mur i saber què hi havia darrere: calia saber quins camins eren plausibles i quines inviables". Va reconèixer, però, que "massa catalans no van sentir com a pròpies les urnes" de l’1 d’octubre del 2017 i va animar l’independentisme a "reforçar aquests elements de legitimitat democràtica".

En el torn de rèpliques, Lucas Ferro, dels comuns, va expressar la solidaritat del seu grup amb l’exconseller però va puntualitzar que va trobar a faltar "una mica d’autocrítica" de l’anterior Govern sobre els esdeveniments que van tenir lloc a partir del mes d’octubre del 2017 i fins a l’aplicació del 155.

A la pregunta de si li constava que, després del decret que facilitava el trasllat de seus socials d’empreses fora de Catalunya, es van produir "pressions", Rull va afirmar que "sí que n’hi va haver"."Sé que a algunes empreses se’ls va donar el termini d’una setmana perquè traslladessin les seus socials, el que és una vergonya", va retraure Rull, abans de precisar que "aquestes pressions procedien de poders públics de l’Estat".

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top