Publicitat
Terrassa

“Estudiar una carrera i treballar et dóna independència”

Viu a Terrassa des fa setze anys. Va arribar procedent del Marroc per reagrupament familiar. Té 3 fills, de 23, 20 i 15. L’última criatura, una nena, va néixer aquí. Fàtima, llicenciada en Dret, igual que el seu marit, es va implicar en l’Associació Cultural Musulmana, Dones Musulmanes Feministes i amb col·lectius feministes. Forma part de la Comissió del 8M, del Casal de la Dona i de l’Espai Dret.

Quan es desperta el sentiment de lluitar per millorar les condicions de les dones?

Vaig perdre els meus pares quan era molt petita, tenia sols quatre anys. Vaig viure una infància molt complicada i vaig haver d’espavilar-me. Jo tenia clar que volia estudiar una carrera i treballar; ser jo mateixa i no dependre de ningú. Vaig estudiar la carrera de Dret però, malauradament, aquí no em serveix de res, no hi ha convalidació. Al meu marit li ha passat igual.

Tenir interès per aprendre, estudiar… A, vegades, es fa molt difícil per les dones musulmanes.

Per això van decidir sortir fora del nostre país, sobretot per donar oportunitats als nostres fills. I aquí, a Terrassa, de seguida vaig buscar coses a fer. I he aconseguit, juntament amb altres dones, que finalment poguéssim donar classes d’àrab com a voluntària a nens i nenes i dones. Jo vaig ser la primera i, actualment, som ja 12 dones que ho fem. Va costar una mica que la proposta tirés endavant. Van haver de lluitar però ara ja es veu com una cosa normal.

Moltes vegades es diu que la dona immigrada pot sentir-se doblement discriminada. Quina opinió en té?

Jo no he tingut moltes dificultats perquè els estudis m’han donat una certa independència. He après català i castellà i parlo també francès. El què passa és que bona part de les dones que vénen del Marroc quasi no han tingut l’oportunitat d’anar a escola; s’han casat molt joves (setze anys) i un cop fora del seu país opten per el conegut. És a dir que busquen els vincles amb la seva comunitat per sentir-se més acompanyades.

Conèixer la llengua del país que t’acull és important?

Crec que sí perquè és bàsic poder apropar-te, relacionar-te i comunicar-te amb les persones. Jo mateixa, per exemple, faig de traductora voluntària a l’Hospital de Terrassa per dones ingressades que no saben ni entenen el castellà ni el català clar.

Vosté ha entrat en contacte amb el Casal de la Dona i col·lectius feministes. La cultura musulmana presenta a la dona molt implicada en la vida de la llar…

Sí, es així. Però no hi ha molta diferència amb altres paisos. Jo cuido a persones d’aquí i també en parlen del que treballen més que els homes. El què passa es que la dona musulmana té por a al divorci i sentir-se sola.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top