"Abans em quedaven 50 euros per menjar; ara ja ni això"

Al seu país, el Senegal, havia treballat durant set anys de lampista, però en fa gairebé 3 que va arribar a Terrassa i en Mame Mor, de 29 anys, subsisteix amb uns ingressos mínims que obté com pot, "venent al carrer", explica. Els pocs diners que aconseguia fent de manter, i que amb prou feines li donaven per pagar una habitació en un pis de La Maurina compartit amb set nois del Pakistan, van passar a ser zero arran de la pandèmia.

"Abans del coronavirus venia a Rubí i Sabadell, i abans encara al port de Barcelona, i després de pagar el lloguer amb prou feines em quedaven 50 euros per menjar; però ara ja ni això", explica en Mame, que a Terrassa no té família. La té tota a Dakar, al Senegal, on viuen els seus pares, i quatre germans, dos nois i dues noies. Al jove el coneixen bé i l'aprecien a la Fundació Maria Auxiliadora, ja que hi ha après català i castellà. "També hi faig de voluntari, ja que dilluns, dimecres i divendres ajudo a la fundació repartint aliments", diu.

La situació en què es troba en Mame, que rep ajuda periòdica dels serveis socials municipals, ha propiciat que ell també sigui beneficiari del "Projecte Covid" de la Fundació Maria Auxiliadora. "M'han ajudat a pagar el lloguer de l'habitació del març i l'abril, i també em donen 'tuppers' de menjar i productes per a la higiene", comenta.

"Que com veig el futur? Espero que millor del que estic ara. Jo si tinc opció, el que m'agradaria és tornar a fer de lampista...".