Els primers nuvis de la fase 1

Unes quinze persones, cadascuna amb un grapat d'arròs a les mans, esperaven ahir a mitja tarda, davant la porta de l'Ajuntament, que sortissin els nuvis que s'estaven casant a dins. Una escena força habitual, al Raval de Montserrat, però que des del passat 14 de març havia estat impossible de veure. Aquell dia, amb la declaració de l'estat d'alarma per la crisi sanitària de la Covid-19, l'Ajuntament va suspendre totes les celebracions de cerimònies civils. Fins ahir, que, amb la ciutat a la fase 1 de la desescalada, va tornar a acollir casaments. El primer, a les cinc de la tarda, va unir les vides de Luis Ruiz i Esther Hernández, ambdós terrassencs, ambdós de 28 anys, i també membres de Castellers de Terrassa.

El 29 de maig ja era el dia que el Luis i l'Esther havien fixat, mesos enrera, pel seu casament. "No l'hem hagut d'ajornar. Però fins fa dos dies no ens van comunicar que sí que el podíem fer , va dir el nou matrimoni a aquest diari, després de la cerimònia. El casament, per descomptat, va tenir les mesures de seguretat i protecció que requereix la situació de crisi sanitària. El lloc no va ser el saló de sessions del primer pis, com és habitual, sinó la sala de premsa, que facilita tant l'accés com les actuacions de neteja i desinfecció que s'efectuen després de cada celebració. El nombre màxim de persones que s'hi poden reunir és de deu en total, i en aquest primer casament foren sis: els nuvis, una àvia, els dos testimonis, i l'oficiant, que va ser Mònica Polo, justament la regidora de Sanitat. Tots guardant la distància de 1.5 metres, i amb mascareta. Els nuvis van poder fer l' excepció pel que fa a la distància, però no amb la mascareta. És a dir, que després de donar-se el sí, no van poder fer-se el petó tradicional.

Aquest va haver d'esperar-se a la sortida, al pati interior de l'Ajuntament. Allà Luis i Esther eren esperats pel grupet de familiars i amics, als quals un conserge havia dit que, per la situació sanitària, la rebuda dels nuvis s'havia de fer a dins. Després de l'arròs i els "visques", el crit de "que se besen" va decidir-los a treure's les mascaretes i es va produir el bes (i Esther va ensenyar uns llavis vermells "comme il faut"). Se les van tornar a posar de seguida.

"Tot ha estat una mica estrany, però almenys ens hem pogut casar", ens digué Esther. Tampoc es pot, en aquesta fase de la desescalada, fer un convit de casament. "Alguns anirem a casa a prendre alguna cosa. l'àpat el deixem per quan sigui possible reunir-nos els familiars i amics, potser l'any vinent".