L'ingrés mínim vital pot beneficiar 3.300 famílies 

En total de 3.300 famílies terrassenques compleixen les condicions de vulnerabilitat econòmica per demanar l'ingrés mínim vital, que va aprovar el Govern espanyol i que es pot tramitar des del passat 15 de juny. Aquestes són les dades (extretes de l'Institut Nacional de Serveis Socials) que van ser facilitades a l'Ajuntament de Terrassa en una recent reunió a la subdelegació del Govern espanyol a Barcelona. L'ajut (si finalment tothom que té dret ho demana i compleix el conjunt de condicions, com no tenir deutes amb Hisenda) beneficiarà 10 mil terrassencs, és a dir, el 4,54% de la població de la ciutat. "La dada no ens ha sorprès perquè tenim molt clara la realitat social que tenim", explica Noel Duque, regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament.

"Ara falta que la gestió es faci bé i els sol·licitants no es quedin atrapats en la tramitació". Per a Duque, aquesta mesura "garantirà que la gent tingui un mínim cobert; és una mesura, per primera vegada, contundent. Es tracta d'una petita ajuda però que ha de venir acompanya d'altres com la regulació dels preus dels lloguers. Si no, tindrem menjar però no tindrem sostre". L'import mínim serà 461,50 euros al mes, per 12 mensualitats, per a una persona que viu sola, augmentant-se fins als 1.015 euros depenent de les càrregues familiars i el poden reclamar les persones entre 23 i 65 anys amb uns requisits familiars i econòmics específics. Encara no hi ha dades del perfil de persones o famílies de Terrassa que demanen aquest ingrés, sí que existeixen les primeres estadístiques en l'àmbit nacional. De les sol·licituds rebudes fins al moment, pràcticament la meitat (49,5%) corresponen a persones que viuen soles, i un altre 7% a llars formades només per adults. Quant a les famílies amb nens, la majoria que tramiten l'ingrés mínim són monoparentals (un 36% del total de peticions). Per trams d'edat del titular de l'ajuda, més del 54% són majors de 40 anys i un altre 43% se situa en la franja d'edat entre 24 i 39 anys. Marià Gàllego, president de l'Assemblea local de Creu Roja, apunta una coincidència de xifres. Actualment, entre el Rebost, el menjador social de Creu Roja, i les targetes moneder, que es lliuren per gastar en alimentació, s'estan atenent "a gairebé tres mil famílies de Terrassa cada mes". Gallego espera que aquesta xifra sigui fruit del moment àlgid del confinament i tancament de l'activitat econòmica. Per això confia que les setmanes vinents o mesos les dades es corregeixin a la baixa. "Hi ha molta gent nova, que s'ha trobat de cop i volta en un estat d'emergència; molts no han cobrat l'Erte (pel col·lapse del Sepe), estan esgotant els estalvis i no poden esperar més. Hi ha molts casos de famílies mare parentals i també convencionals amb moltes dificultats. Tothom volem que només requereixen ajudes puntuals perquè la situació millori", afegeix Gàllego. "Just ara sortim de l'emergència i cal veure com es reprèn l'activitat, com avancen les empreses, si poden obrir o no i en quines condicions".

la dimensió del problema

Per a Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO al Vallès Occidental i la Catalunya Central, les dades revelen que a Terrassa "hi ha un important nombre de famílies que estan en la pobresa". Les 3.300 unitats familiars que poden optar a l'ingrés mínim vital "ofereix una mica la dimensió del que encara està per venir". Per això mateix, per Rodríguez, "tal com pinta la situació, s'han de coordinar esforços per recuperar l'ocupació però mentrestant s'han de protegir les persones. L'ingrés mínim vital i la renta garantida són dues eines vàlides per pal·liar l'estat de pobresa. Aquest sindicalista fa una radiografia de la situació: "hi ha persones que van entrar a la crisi amb una ocupació i un salari precari i ara van per borses als bancs dels aliments".

Per això insisteix: "això no va de broma. Igual que s'han de rescatar l'economia, empreses i autònoms, hem de rescatar aquestes persones que ho estan passant molt malament. Per la seva banda, David Garrofè, secretari general de Cecot, diu que aquestes dades exposen el fort impacte de la Covid-19 en l'àmbit social fruit de l'aturada econòmica. "Són xifres molt elevades", reconeix.

Per això, espera que el govern i els agents socials es posin d'acord per allargar els Erto, que "és una demanda tant d'empreses com de treballadors i és un gran instrument per salvar empreses. No atendre aquestes demandes seria suïcida", de cara a l'activitat econòmica i l'ocupació, que ha de ser prioritària. Apunta que la contractació s'ha recuperat en part i que el comportament de l'activitat econòmica al maig "va ser notablement millor; al juny la cosa està anat bé. Ara hem d'esperar a veure què passa al setembre." I mostra certa confiança perquè les coses es redrecin. "La reacció d'Europa és bona, no han comès les errades del 2010. Es tracta d'agafar pulmó financer i aguantar fins que arribi la recuperació".

L'ajut es calcula i es cobra per unitats de convivència, no per persones (excepte si es tracta d'una persona que viu sola). Això és: l'ajuda és una per a la família, no per cada membre adult; serà un d'ells el que la sol·liciti i el titular d'aquesta prestació, encara que per a calcular-la es tinguin en compte els ingressos de tots els membres. Es pot sol·licitar des del 15 de juny en la web de la Seguretat Social i per correu postal. Els qui la sol·licitin entre el 15 de juny i el 15 de setembre cobraran de manera retroactiva amb efectes des de l'1 de juny, encara que se'ls aprovi més tard.