Mauri: "Jo només tinc tres gats"

El Mauri és colombià. Fa 45 anys que va arribar a Espanya i és una de les persones que ocupava un pis del bloc desallotjat ahir. És fràgil. Va ser el primer a sortir per la porta d'accés a l'immoble. Amb la mirada perduda no sabia ven bé on anar. Va començar a baixar bosses de ràfia de diferents supermercats plenes de roba. Primer amb un rictus d'emprenyamenta, amb energia, però després el seu rostre va començar a derivar en tristor. Al cap d'una estona, el Mauri va baixar amb un parell de cistelles de transport en la que un parell de gats no deixaven de miolar. Mascle i femella. Els va posar just en el banc que hi ha davant de la porta del número 22, juntament amb la roba.

La mirada seguia perduda. Poc després va treure un dels gats i va començar a acariciar-lo. "Jo sóc més d'animals que de persones. M'han fet molt mal i amb ells m'entenc millor", va dir. No estava tranquil. "Amb tot el que ha passat no trobo un gat. Segur que s'ha amagat. Estic patint". Realment era l'únic que semblava importar-li.

Va parlar amb treballadors de Serveis Socials desplaçats al bloc de pisos. En paral·lel, hi havia un operari d'una empresa per recollir animals domèstics. Al Mauri li van garantir que cuidarien dels gats fins que pogués anar a buscar. "Jo només tinc tres gats", anava repetint.

Poc abans de les deu del matí, el Mauri tornava a sortir per la porta, aquest cop amb un gat gris. L'havia trobat. Tornava a estar tranquil. Ell, com d'altres dels seus veïns, aquesta nit han dormit sota cobert el refugi de l'Andana.