Els ajuntaments podran emprar el superàvit per a la crisi

La Federación de Municipios y Provincias (FEMP) va aprovar ahir el document d'Hisenda que permet als ajuntaments emprar el seu superàvit. L'acord ha arribat després de diverses setmanes de negociació entre el Ministeri d'Hisenda i la cúpula de la FEMP, que presideix l'alcalde de Vigo, Abel Caballero. Com moltes altres ciutats, Terrassa portava temps reclamant que aquests diners es poguessin destinar a la lluita contra la crisi derivada de la pandèmia de la covid-19.

Els ajuntaments espanyols podran utilitzar els romanents acumulats. Els cediran a l'administració central per tal de constituir un fons que revertirà, durant una dècada, en els diferents municipis. El document que s'ha aprovat permet als consistoris utilitzar el superàvit i salvar la legislació actual, que els impedeix amb caràcter general, emprar els seus remanents de tresoreria.

L'aprovació va arribar amb l'únic vot a favor del PSOE, que ha suscitat un empat, trencat finalment pel vot de qualitat del president, el socialista Abel Caballero. Com acostuma a passar amb els acords de la FEMP, la proposta d'Hisenda no ha generat massa consens: 12 vots socialistes a favor, 10 del PP en contra, un de Ciutadans i un altre del PdeCat, també en contra. L'abstenció d'Unidas Podemos ha mantingut l'empat a 12 vots i Caballero ha acabat decantant la balança.

Segons fonts de la negociació, el fet que l'acord no presti la suficient atenció als municipis sense remanents ha dut a votar en contra PP, C's i PdeCat. Unidas Podemos ha optat per l'abstenció, ja que ha entès que s'havien introduït millores en el text i esperaven continuar avançant en el procés de tramitació parlamentària.

El text aprovat ofereix als ajuntaments que decideixin posar els seus romanents a disposició de l'Estat rebre dels Pressupostos Generals de l'Estat una aportació de 5.000 milions d'euros a fons perdut. Incorpora, així mateix, una resolució política de darrera hora destinada a atendre les entitats locals sense liquiditat, un dels punts més reivindicats per part de les formacions polítiques.

En funció d'aquesta resolució, es crearà un grup de treball a la Comissió d'Hisenda de la FEMP que s'encarregarà de proposar mesures i actuacions dirigides als governs locals sense romanents i amb problemes de finançament local. Es farà, a banda, un seguiment detallat en l'àmbit local de la distribució de recursos procedents dels Fons Europeus.

L'acord manté la proposta de transferir als ajuntaments 2.000 milions dels seus romanents aquest any i 3.000 milions el vinent. I es compromet a la devolució del 100% de la quantitat tota entregada d'aquí a deu anys, a partir del 2022. L'acord entén, en aquest sentit, que els ajuntaments podran emprar aquests diners en actuacions que es desenvolupin dins de l'àmbit de l'agenda urbana, la mobilitat sostenible, les cures de proximitat i la cultura. Es pretén que els ens locals tinguin un paper destacat en la reconstrucció del país després de l'emergència sanitària generada a conseqüència de la covid-19.

Es contempla també, amb càrrec als pressupostos, un fons extraordinari de 275 milions per tal de compensar el dèficit dels serveis de transport de competència municipal durant la pandèmia. Aquest fons es podria ampliar fins als 400 milions d'euros.

En aquest darrer document s'estableixen mecanismes de suport als municipis amb problemes de liquiditat o en risc financer. S'acorda també no exigir als ajuntaments que compleixin la regla de despesa l'any 2020 i el compromís d'estudiar la seva ampliació per al 2021. S'incorpora també que les entitats locals participin de forma directa com a beneficiàries del fons de recuperació aprovat per la Unió Europea i que es constitueixi una taula de treball per a la futura reforma del finançament local.

En les properes setmanes, les mesures recollides en l'acord s'hauran de regular en una norma amb rang de llei, on s'establiran terminis i procediments que permetin agilitzar-ne l'aplicació.