Tornada a la feina: gestionant l'estrès

ECada any la volta al treball després del període estival suposa un punt d'inflexió en el calendari laboral. Tornar a la rutina després d'haver desconnectat durant setmanes pot augmentar els nivells d'estrès i passar factura a la salut.

Canviar les jornades platgeres, els menjars tranquils, les càlides nits d'estiu i la relaxació de les vacances pels correus electrònics, les presentacions i haver de matinar es repeteix cada any després del període estival.

Però que sigui recurrent no ho fa més fàcil. Tornar a la rutina laboral després de l'estiu pot ser un focus d'estrès.

Aquest tipus d'ansietat és conegut com a estrès postvacances, un terme que ha cobrat cada vegada més força en els últims anys. "No és ni més ni menys que estrès pròpiament dit", relata Héctor Galván Flórez, Director clínic i psicòleg clínic de l'Institut Madrid de Psicologia i Sexologia.

"És cert que es manifesta després del període vacacional de forma cada vegada més freqüent. Després d'un lapse de temps en el qual has descansat, t'has dedicat temps per a tu, etc. i, de sobte, has de tornar a la rutina, a les obligacions i a les teves tasques, és habitual que aparegui aquest tipus d'estrès", conclou el doctor Galván.

MÚLTIPLES RAONS

Per a la doctora Elisa Sánchez, coordinadora del grup de salut laboral del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid i directora de Idein, es tracta d'un procés d'adaptació i gestió dels canvis.

La reacció a aquestes alteracions depèn de cada persona: "Pot tenir dos vessants: una més ansiosa i una altra depressiva", explica Sánchez.

"Les persones que se senten amenaçades i desbordades per la volta a la rutina solen ser persones exigents, perfeccionistes, que volen fer tot l'endarrerit en dos dies. També són persones a les quals els costa desconnectar en les vacances", compte Sánchez.

"La síndrome postvacances és puntual i breu. Sol tenir una durada de set a deu dies, si dura més, pot emmascarar situacions més profundes", assegura la psicòloga.

"Les persones a les quals el canvi produeix una reacció depressiva són aquelles que no troben la motivació o energia per a tornar al treball. Aquestes respostes solen estar lligades a la insatisfacció laboral", indica l'experta.

El laboral és, des de lluny, l'estrès més estès en la majoria dels països desenvolupats, segons l'Institut Americà d'Estrès.

"Els principals focus d'estrès i ansietat relacionats amb l'ocupació són habitualment les demandes dels superiors, tenir dates de lliurament molt justes, no comptar amb els recursos suficients, fer presentacions, etc.", comenta Galván.

Sánchez, per part seva, afegeix "un excés de tasca, la cultura de l'empresa, un model de lideratge tòxic, un entorn de treball poc agradable o un ambient enrarit entre els companys i no sentir-se valorat en el seu lloc", entre altres raons.

L'ESTRÈS ENVELLEIX?

Sigui com sigui l'origen d'aquest malestar, que pot manifestar-se a la volta de les vacances i mantenir-se la resta de l'any, té un efecte indesitjable sobre la nostra salut mental i física. Fins al punt de poder interferir en l'àmbit genètic.

Un estudi dut a terme per la Universitat de Michigan, als Estats Units, ha mostrat com l'estrès -associat a uns certs llocs de treball i professions- pot afectar la càrrega genètica dels quals ho pateixen.

Per a aquest estudi es va analitzar l'ADN de 250 residents de medicina de primer any, en diferents estats del país. Van analitzar els telómeros, els extrems dels cromosomes que eviten els danys en l'ADN, per a registrar com variaven la seva longitud abans i després del primer període d'aprenentatge.

Cada vegada que les cèl·lules es repliquen, els telómeros s'escurcen fins al punt en el qual la cèl·lula sap que és hora d'autodestruir-se o retirar-se. El desgast d'aquestes parts del cromosoma està relacionat amb el procés d'envelliment i el desenvolupament de malalties derivades de l'edat.

Envelliment

Al final del procés d'estudi van trobar que l'ADN dels residents havia envellit sis vegades més ràpid del normal.

Les jornades maratonianes, la pressió, les condicions de la residència i l'estrès derivat d'elles estaven envellint més ràpid del normal als participants de l'estudi.

Una persona que sofreixi estrès pot identificar-ho atesos els canvis que sorgeixen en el seu estat emocional. "Els símptomes mentals més freqüents són hostilitat, pensaments negatius, indecisió, pèrdua de memòria, empipaments€ etc.", apunta Sánchez.

A això es pot sumar "la falta d'atenció, la sensació d'estar atordit, sentir-se decaigut o trista, apàtic i irritable", entre altres, com assenyala Galván.

Però els efectes negatius de l'estrès sobre les persones van més enllà de la funció psicològica: pot interferir en el bon funcionament cardíac, en la musculatura i afectar l'aparell digestiu o nerviós.