El TSJC manté les eleccions el 14-F de forma cautelar

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la suspensió del decret del Govern que ajornava les eleccions catalanes al pròxim 30 de maig, amb el que provisionalment els comicis es mantenen el 14 de febrer.

En una interlocutòria, la sala contenciosa del TSJC ha decidit mantenir les mesures cautelaríssimes que va dictar dimarts passat, per les quals suspenia l'ajornament electoral, a l'espera de resoldre en la seva sentència, que dictarà abans del pròxim 8 de febrer, sobre els recursos presentats contra el decret del Govern.

De moment, la sala ha comunicat únicament la seva resolució, que ahir estava sent redactada i serà donada a conèixer previsiblement avui, i ha advertit que els eventuals recursos que es presentin contra aquesta no tindran efectes suspensius.

D'acord amb el criteri de la Fiscalia, la secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC s'ha reafirmat en la seva decisió de suspendre el decret del Govern que deixava sense efecte la convocatòria electoral del 14-F per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de coronavirus.

Per raons d'urgència, la sala ha decidit escurçar els terminis previstos per a la tramitació de les demandes contra el decret -presentades per un particular i diverses formacions polítiques extraparlamentàries-, de manera que la sentència es notificarà abans del 8 de febrer, probablement amb la campanya electoral ja iniciada.

Per aquest motiu, s'ha donat a les parts quatre dies de termini per presentar els seus informes, en comptes dels vuit que estableix la llei, amb la finalitat de poder dictar sentència en les setmanes vinents.

A diferència de les mesures cautelaríssimes del passat dimarts, aprovades de forma urgent sense tenir en compte la postura de les parts, el TSJC va decidir ahir mantenir la suspensió del decret del Govern una vegada llegits els informes de la Fiscalia i del Govern sobre l'assumpte.

La Generalitat ha exhaurit el termini establert pel TSJC i, ahir matí, va presentar les seves al·legacions en defensa del decret d'ajornament de les eleccions del 14-F i tres informes que justifiquen posposar els comicis fins al 30 de maig.

Un dels informes està signat pel director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Xavier Llebaria, i alerta que el "pic de pressió" a les UCI s'aconseguirà "pocs dies abans" del 14-F.

Un altre dels informes va ser elaborat pel gabinet jurídic de la Generalitat, que al·lega que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, disposa de la "competència per deixar sense efecte les eleccions" convocades automàticament pel 14 de febrer.

El tercer és obra de la direcció general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, que qüestiona la "legitimitat" del resultat que pugui derivar-se de les eleccions si se celebren el pròxim 14 de febrer en un context de "greu impacte" de la pandèmia sobre les "garanties democràtiques".

Evitar que el 14-F fos "inviable"
Per la seva banda, la Fiscalia va presentar dimecres el seu informe sobre aquest tema, en el qual, sense pronunciar-se sobre el fons de l'assumpte, defensava mantenir en suspens l'ajornament electoral, perquè, en cas contrari, seria "inviable" celebrar les eleccions el 14 de febrer, amb el que els recursos "perdrien la seva finalitat".

És el mateix argument en el qual el TSJC va basar les seves mesures cautelaríssimes: evitar que la seva resolució final, en cas d'acabar estimant els recursos, tingués efectes "irreversibles" sobre la convocatòria electoral del 14-F, que exigeix posar ja en marxa el procés per dur a terme la votació.

Una "irresponsabilitat"
El Govern de la Generalitat va reaccionar ahir per rebutjar l'interlocutòria del TSJC. El vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, acusen el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de cometre una "irresponsabilitat", en mantenir la data electoral del 14-F, i de "posar en risc" la salut de l'electorat.

Segons Aragonès, la decisió "genera un perjudici a la ciutadania" i representa un nou "intent de condicionar la política catalana i deixar-la en mans de la justícia". "És una irresponsabilitat que fa que molts ciutadans es vegin obligats a escollir entre dret a vot o dret a la salut", denuncia Aragonès, que vol "preservar tots dos drets".

La candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, també va alertar ahir que la Justícia, en comptes de "garantir la democràcia, sembla que vol interferir" en el seu normal desenvolupament. La candidata diu que des de les votacions de l'1 d'octubre de 2017 Catalunya viu en un "155 permanent", i ha avisat que "el proper pas" del poder judicial no serà solament pronunciar-se sobre la data electoral, sinó "dir a qui hem de votar".

Els comuns també van reaccionar ahir al pronunciament del TSJC. La candidata d'En Comú Podem a la Generalitat, Jéssica Albiach, va insistir que "és de sentit comú ajornar les eleccions per motius sanitaris" després de conèixer-se la resolució en contra de posposar la cita al mes de maig del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

"No té cap sentit que les eleccions es puguin suspendre més endavant, enmig de la campanya electoral, generant més incertesa i desafecció. El TSJC ha de resoldre, al més aviat possible, la qüestió de fons", va argumentar ahir Albiach en el seu compte de Twitter.