Mig any de moratòria abans de multar a la nova illa de vianants

Entre l’escepticisme i l’interès, entre els dubtes i l’aprovació d’una mesura revolucionària. Entre aquests pols oscil·lava la reacció de les desenes de terrassencs que ahir es van acostar a la carpa que acabava d’instal·lar l’Ajuntament per informar de les novetats de la conversió en zona de vianants de bona part del Centre. Una de les informacions que Alejandro i Raúl deixaven caure era la moratòria de mig any per a la imposició de multes. Els conductors de vehicles disposaran fins el 31 de desembre per habituar-se al nou Centre. No es multarà ningú en aquest temps. Aquesta setmana l’Ajuntament ha emprès el gruix de la “revolució verda” que en breu duplicarà la superfície d’illa de vianants. Els canvis ja afecten diversos carrers, però el salt endavant arribarà l’1 de juliol, quan es tanqui el pas de vehicles a les àrees del Vapor Gran, el Vapor Ventalló, la Seu d’Ègara i, sobretot, el passeig del Comte d’Ègara. Aquí està la carpa informativa on Raúl Zuazo i Alejandro Fitgerald reparteixen fullets i dissipen dubtes. La zona blava en el vessant del passeig situat entre la Font Vella i el carrer de Topete, el vessant Sud, ja no existeix. Allà ja no hi ha cotxes aparcats. A partir de l’1 de juliol, els vehicles que circulin per la plaça del Doctor Robert hauran de girar cap a l’esquerra i entrar al passeig per la calçada que fins ara era de direcció contrària, i no podran baixar per Font Vella. Hauran de pujar pel carrer del Passeig. Per l’altre costat, pel de Mútua, estarà prohibit circular. El pàrquing “Però jo tinc una plaça de pàrquing. Què faig?”, preguntava un ciutadà. “Pot emplenar aquest paper, o fer el tràmit per internet, per obtenir una targeta d’autorització”, responien els encarregats de la carpa. Les consultes de persones amb places d’estacionament en garatges de la zona eren les més freqüents. I les famílies que porten als seus fills a les escoles del carrer del Puig Novell? “Les escoles poden demanar un permís especial per a les famílies, però recomanem que s’accedeixi als col·legis a peu”. A la terrassa d’un bar sovintejaven els comentaris sobre el tema. “Per aquí ja no podràs passar cap avall”, deia un jove al seu interlocutor. “Doncs a mi em sembla molt bé”, intervenia un tercer. Menys contaminació, adduïa. Aquest és l’argument principal de l’Ajuntament per dur a terme una revolució que alguns veïns aplaudeixen. És el cas de Miquel Bertrand, actiu participant en reunions amb els impulsors d’un projecte que es va començar a gestar fa sis anys: “En aquesta zona se superen els índex màxims de contaminació. Terrassa existia sense tants vehicles i en pocs anys hem estat envaïts per 200.000 cotxes. Hi ha sectors en els quals ens hem d’acostumar a caminar per evitar un paisatge de ferro com el que tenim ara”.