Suu sedueix Terrassa amb el seu pop millennial

L'artista barcelonina de 21 anys Suu va obrir divendres a la nit el foc a l'escenari del ‏pati de l'escola El Vallès de Terrassa, que va aconseguir omplir. La cantautora pop -que barreja amb admirable naturalitat temes en català i en castellà- va emocionar un públic jove amb la seva vellutada veu i el seu posat de "pija" amb punts d'involuntària "Lolita". https://www.diarideterrassa.com/fotografia/2021/07/03/concert-de-suu-de-la-festa-major-de-terrassa-2021/ En el seu primer cop a Terrassa, la noia que va sorgir fa tres anys d'Instagram va convèncer amb un espectacle a mig camí entre el pop i la cançó d'autor. Amb només dos treballs a les seves espatlles ("Natural" i "Ventura"), Susana Ventura en va tenir prou amb 70 minuts per posar-se a la butxaca un públic que la va ajudar a cantar els seus temes, inclòs un "Nota de voz" que apareixerà en el seu darrer treball. Suu i la seva banda de cinc músics van saber mantenir la tensió en tot moment i en els dos primers temes ja s'havia posat el públic a la butxaca. Sota la façana de noia guapa, guapíssima, i provocadora "malgré elle" s'amaga una cantautora que té molt a dir. La força del desamor Parlen les seves lletres del desamor i les relacions sentimentals. Com "Reinas", l'al.legat feminista amb el que va voler empoderar el respectable. No hi van faltar els seus principals hits, com "No eres tan especial", "Barcelona Tropical", Mi casa" o l'inevitable "Eres un temazo", una d'aquelles melodies que et persegueix durant setmanes. Potser tota una vida. Va saber barrejar Suu amb càndida elegància el pop més enganxós i recorrent amb els temes més cap endins, més personals. Va explicar que mai hagués imaginat ser cantant quan escrivia lletres estirada al llit. Però el talent va fluir, empès per un desengany amorós. Abans del penúltim tema, li va sortir de dins el jo més reivindicatiu i va lligar una bandera irisada al peu de micro. Es va declarar fan d'Alejandro Sanz i va reconèixer múltiples influències. No en va, en obrir-se els llums va sonar la veu de la seva admirada Amaia Montero. No hi va haver bisos. Tampoc va caldre, ja que va tancar el concert amb la cançó que l'ha fet famosa, aquell "Tant de bo" que no para de sonar a les ràdios. Tampoc a la del cotxe quan te'n vas cap a casa amb les seves melodies i la seva falsa timidesa clavada a la memòria. Potser per sempre.