Els números de la recollida i el tractament dels residus no surten. La comptabilitat de les escombraries no millora i, en els darrers exercicis, l’increment dels costos ha disparat el dèficit a xifres rècord. El 2020, la diferència entre els ingressos i les despeses va ser de 7,7 milions d’euros, un import que no finança la taxa d’escombraries i que s’incorpora cada any al capítol de la despesa del pressupost municipal.
De fet, Terrassa es troba a la taxa de cobertura del servei més baixa dels darrers anys.
Els ingressos (taxa de residus dels habitatges, comerços i empreses; venda de les fraccions, i altres activitats) cobreixen en aquest moment un 61,52% del cost del servei, i tot apunta que 2021 tancarà amb una cobertura encara inferior del 60,38%, segons els càlculs dels serveis econòmics municipals.
La dada està molt lluny del 80% de cobertura que es va assolir l’any 2017, exercici en què es va registrar un màxim històric.
El dèficit de la brossa augmenta cada any i s’ha disparat els tres darrers exercicis. L’any 2020, el servei va veure com els números vermells creixien en dos milions respecte a 2018.
En aquest període, el dèficit ha passat dels 5,8 milions, el 2018, als 7,7 milions de 2020. Ambdues són xifres extraordinàries.
Durant la dècada de 2010, el dèficit ha fluctuat entre els 3 i els 4 milions anuals. Ha estat així fins a l’exercici de 2018, any en què va començar una escalada que pot tancar 2021 amb un rècord històric de 8 milions.
2017 va ser l’any amb rècord de cobertura del cost del servei de recollida. Es va assolir un 80 %
La clau de l’encariment del servei està en la despesa, 20 milions anuals que inclouen el cànon autonòmic. També en una taxa de residus que els darrers exercicis ha alternat increments del 5% (2020) i congelacions (2021 i 2022) i que genera recursos insuficients per cobrir els costos del servei.
Pel que fa al cànon, la Generalitat penalitza els municipis per cada tona de fracció rebuig que arriba al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTRVO). Un gravamen que creix cada any i que ho farà molt més els exercicis vinents.
La Generalitat cobrarà en concepte de cànon 71,60 euros per cada tona de rebuig l’any 2024
El 2017, la Generalitat penalitzava amb 30 euros cada tona de la fracció rebuig, un cànon que va pujar fins als 47,10 euros l’any 2020 i que grimparà fins als 53,10 euros aquest any, per arribar als 71,60 euros el 2024.
El cànon autonòmic es dispara i amb ell els costos de la recollida i el tractament de residus, que se situaven en 14,3 milions el 2010 i han pujat fins als 20 milions una dècada després, el 2020. L’any vinent, les previsions situen les despeses en 21,6 milions.
Els ingressos
Els ingressos també creixen, però de forma discreta, de manera que la distància amb els costos es fa més gran en cada exercici.
12,4 milions d’euros va ingressar l’Ajuntament de Terrassa l’any passat via taxa de residus, tant de les llars com dels comerços i les empreses. La xifra gairebé no s’ha mogut els darrers tres anys.
“A ningú li agrada pagar impostos –comenta
Isaac Albert, tinent d’alcalde i regidor de Serveis Econòmics, Gestió Tributària i Recaptació. El ciutadà està cansat de pagar i pensa que no rep el servei que toca.”
La taxa de residus es va incrementar un 5% l'any 2020. Aquest exercici i el següent està congelada
El problema és que la motxilla dels residus cada cop pesa més al pressupost municipal. La taxa no cobreix el servei i “ha de quedar clar que els 7,7 milions de dèficit també es paguen. Surten dels impostos, però van a finançar un servei deficitari, en lloc de pagar altres inversions”.
El model no és sostenible i el problema “és general, no exclusiu de Terrassa”. L’administració negocia amb el
Consorci de Residus del Vallès Occidental i amb la Generalitat “una taxa uniforme per a tots els municipis” i solucions a mitjà i llarg termini que caminin cap a un model no deficitari.
Mentre, “hem de reciclar en origen”, afirma Albert. Per reduir la bossa del rebuig i, amb ella, la factura del tractament dels residus. “Europa –recorda– diu que la taxa de residus ha de cobrir el cost del servei. Hem de repensar el model, però hem de reciclar més i millor.”
Durant els darrers anys al Vallès augmenta la generació de residus, alhora que es manté o fins i tot baixa la recollida selectiva. Sembla haver tocat sostre en el 34 o 35 per cent a Terrassa i també al Vallès Occidental. Estem lluny del 38% de reciclatge de Catalunya i a anys llum del 60% de reciclatge que Europa havia fixat per a 2020. Si no augmenta la separació de residus a casa, el volum d’escombraries que acaba al CTRVO continuarà pujant i, amb ell, la factura del tractament (6 milions/any) i el cànon.
Diferents models de recollida, diferents quotes?
Els experts ho tenen bastant clar. Amb l’actual model de gestió de residus a base de contenidors per fraccions difícilment es podran millorar substancialment els indicadors de reciclatge. Cal, doncs, revisar el sistema i amb ell el disseny d’una taxa que no finança els costos del servei.
A Terrassa, el govern municipal ha encetat un procés de reflexió que inclourà un mecanisme participatiu i que, de moment, planteja un debat a resoldre: “Si definim un sol model no hi ha problema, però, si optem per implantar diversos models de recollida a la ciutat, els costos seran diferents a cada tram. Hem d’aplicar taxes de residus diferents a cada sector en funció del model que s’implanti?”, planteja el tinent d’alcalde
Isaac Albert. En aquest moment ja conviuen diferents fórmules de recollida a Terrassa: selectiva al gruix de la ciutat i porta a porta als comerços. L’agenda municipal té previst ampliar el porta a porta als barris amb tipologia d’habitatges unifamiliars.
[caption id="attachment_369475" align="alignnone" width="700"]
Treballadors d'Eco Equip en tasques de recollida d'escombraries. /NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
El model és més car, però els indicadors de la selectiva s’enfilen fins al 80%-90%. I, amb menys volum de fracció rebuig, baixa la factura del Centre de Tractament de Residus i el cànon. El balanç econòmic, apunta Albert, “acaba sent positiu”.
Convenis comarcals
Encara no hi ha un calendari tancat, però al llistat de barris candidats al porta a porta hi ha trams del Centre, Sant Pere i Ca n’Aurell, sectors d’estructura predominantment horitzontal. També les urbanitzacions, com
les torres de Can Parellada, Can Palet de Vista Alegre o Can Guanteres.
En aquests tres casos, l’
Ajuntament de Terrassa explorarà la possibilitat d’establir convenis amb els municipis veïns per a la implantació del nou model de recollida. Can Palet de Vista Alegre limita amb Ullastrell; Can Guanteres, amb Viladecavalls, i els Caus, amb Vacarisses. “Aquests municipis ja han implantat el porta a porta o tenen intenció de fer-ho. Mirarem la possibilitat de tancar convenis”, apuntava al febrer e
l regidor de Medi Ambient, Carles Caballero.
Sobre la taula de l’executiu municipal també hi ha la implantació del pagament per generació o la instal·lació de xips als contenidors, que permetin conèixer què és llença i qui. Aquests, però, són projectes a mitjà o llarg termini.
La revisió del model de gestió dels residus a la ciutat i de la taxa de residus no afectarà el desplegament dels contenidors de càrrega lateral. Aquest any avança la implantació de la quarta línia a onze barris:
640 contenidors nous de gran capacitat que se sumen als 1.730 que ja s’han implantat. Aquesta fase té una inversió de 700 mil euros i portarà els contenidors a sectors del centre i de la perifèria.
